Pere I, rei de Catalunya i Aragó, va atorgar el 27 de setembre de 1209 al llogarret de Vilagoma la carta de poblament convertint-la en la Vilanova de Vilamajor (actual Sant Antoni). L’objectiu del comte era fer augmentar considerablement la població del lloc per contrarestar el poder religiós de Sant Pere. Volia que la Vilanova es convertís en el nucli econòmic del territori. 

Per aconseguir-ho els hi va permetre   tenir un mercat tots els dimarts de cada setmana i la celebració d’una fira el mes de juny. A més creava i protegia una via de comunicació que unia Granollers, Cardedeu, Alfou, Vilanova, Palautordera i Sant Celoni convertint-la en un camí ral, anomenada strata mercadaria.

Quina diferència hi havia entre un mercat i una fira?

El mercat era un lloc on els pagesos i petits comerciants podien vendre els productes de primera necessitat a un públic d’àmbit local. 

En canvi, la fira era un espai que atreia compradors i venedors d’àrees més extenses i servia per les necessitats tant del comerç al detall com a l’engròs. La concessió sobirana  de celebrar fira era concebuda pels habitants com un important esdeveniment per les transformacions socials i econòmiques.

La següent notícia que tenint de fires a SAV és del ple de l’ajuntament del 17 d’abril de 1854  on l’alcalde Bonaventura Pibernat proposa la celebració d’una fira amb caràcter anual i que s’hauria de celebrar el 27 de maig de cada any.

L’objectiu es donar a conèixer els productes locals  a les poblacions veïnes i revifar l’economia i el comerç de SAV.  La fira fou especialment coneguda pel bestiar que es posava a la venda. 

Es feia en els terrenys  de Josep Bertran (carrer de França) i posteriorment en l’era i terra que tenia la Josefa March (plaça de la Vila).

La fira es va portar a terme durant alguns any essent la darrera vegada que es parla d’ella el 1868.

El veïnat d’Alfou no es va voler quedar enrere i va sol·licitar a l’ajuntament que els autoritzés a la celebració d’una fira el 25 de juliol de cada any. En el Ple del dia 21 d’abril de 1861 l’ajuntament aprova demanar permís  al Governador Civil de la província fer dita fira. 

Mai es va rebre l’autorització. 

BIBLIOGRAFIA

Actes ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor

POCCH i RUESTES, Josep. Sant Antoni de Vilamajor: un poble jove que té arrels en el passat. Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor