L’antiga escola de nens, situada al carrer de França cantonada carrer de l’Escola, construïda a l’any 1882, amb el pas del temps es va quedar petita.

Aprofitant l’elaboració, a l’any 1926, del projecte urbanístic de l’eixample del nucli de SAV, es va proposar l’edificació d’un nou edifici escolar on poguessin anar els nens i nenes del poble.

Es va crear una Comissió encarregada d’escollir el lloc més adient on situar-ho.

El 8 de setembre de 1929, el president de la Comissió proposa al Ple de l’Ajuntament que el lloc idoni per situar l’edifici escolar era a la plaça d’en Riera, concretament en els terrenys que actualment ocupa l’empresa Metallum. 

Al 1929 la plaça d’en Riera era un descampat. No hi havia res.

El Pla urbanístic contemplava l’obertura de tres carrers:

– El carrer número 3, actualment carrer Barcelona.

– El carrer número 37, ara mateix carrer Jaume Balmes.

– El carrer número 38, hores d’ara carrer Joan Maragall. 

També es contemplava la creació d’una plaçà, anomenada H i que es correspon a la present plaça d’en Riera. 

Si es volia ubicar allà les escoles primer calia portar a terme el projecte d’urbanització. 

L’objectiu de l’arquitecte era ampliar la plaça d’en Riera (color blau) obrint els carrers anteriorment esmentats juntament amb el c/Doctor Fleming. D’aquesta manera  es podria observar  la façana de l’escola (color vermell)   en tota la seva plenitud donant peu a un espai molt obert, il·luminat i ventilat.  

El propòsit era convertir la plaça d’en Riera en la plaça major del poble!!!

Tot plegat comportava uns sacrificis. Calia  la demolició  d’una part del pati de la casa Pellicer, de la Rectoria i de cal Cisteller, i l’aterrament de les cases de  can Pou de la Nòria, can Colom i el garatge de la casa Monteys. 

A més, cali a sumar-li la compra o expropiació dels terrenys on havia d’anar l’escola i la nova plaça. En total un 5.160,16m2.

El cost aproximat de tot el projecte era d’unes 100.000 pessetes. Com s’havia de finançar? 

L’única manera era  sol·licitar un préstec a llarg termini (30 anys) a la Caja  de la Vejez y Ahorro de Barcelona (La Caixa) mitjançant una anualitat de poc més de 7.000 pessetes.  Al final el cost de l’obra, tenint en compte els interessos, seria de 220.000 pessetes. 

El  secretari  de l’ajuntament, Emili Corral Garcia,  va celebrar el dia 20 de desembre de 1929  una reunió, en la sala de plens de l’ajuntament,  davant un considerable contingent de veïns, el projecte d’obres i millores que es proposava executar el municipi així com els  sistema de finançament que utilitzarien per costejar-ho. 

Abans del començament, el secretari va advertir que no s’admetria cap discussió sobre els projectes que anaven a exposar-se  però que  quantes observacions es volguessin fer es podrien presentar per escrit, abans que finalitzés el mes  i que serien examinats per l’ajuntament amb veritable interès. En el cas que una part important del poble es manifestés contrari al projecte l’ajuntament els retiraria indefinidament. 

El dia 19/1/1930, un total de 198 veïns i veïnes caps de família i que representen més meitat de la població total del municipi, signen un document on expressen que estan a favor de la construcció d’un nou equipament escolar però que no estan d’acord en la ubicació proposada. 

Les raons que addueixen  són diverses però la principal es que no volen hipotecar el futur econòmic de l’ajuntament  pagant un crèdit que consideren descomunal per l’obertura d’uns carrers que consideren que no són necessaris. Proposen la construcció de l’escola en un indret que suposi un menor cost.

En compliment del mandat del poble i en la promesa donada, l’ajuntament es veu en l’obligació de retirar el projecte. 

BIBLIOGRAFIA

https://www.historiesdevilamajor.cat/2023/01/historia-de-les-escoles-sant-antoni-de.html