La història ha demostrat que, des de
l’aparició de la propietat privada, la humanitat ha tingut com un dels seus
màxim objectius l’acumulació de béns. Quant més se’n tenien més prosperitat
aconseguien. Han existit dues maneres d’assolir-ho: a través del treball
exercit  o mitjançant l’apropiació del
treball realitzat per altres.  La segona
opció al llarg de la història ha estat continuadament castigada  creant-se lleis específiques. Actualment es
denomina el codi penal.

Els delictes que avui en dia estan
representants al nostre codi penal no difereixen gaire dels que d’antuvi
existien, a excepció dels delictes tecnològics. 
Si concretem més i parlem exclusivament dels delictes patrimonials, la
forma de cometre’ls són les mateixes (sostreure un béns d’altri per treure un
benefici propi) però han canviat els objectius.

Vilamajor no restà al marge dels delinqüents,
tot al contrari. Si consultem les hemeroteques trobem nombroses articles que
expliquen fets delictius comesos a les nostres contrades. Amb aquest articles
vull posar diversos exemples de fets delictius succeïts  durant la segona meitat del segle XIX.

El 10 de desembre de 1850, una esquadra dels
Mossos de Sant Celoni amb el caporal Jose Luis al front, va localitzar en un
bosc a una mitja hora del poble de Sant Pere de Vilamajor, dues peces grans de
ferro juntament amb unes altres més petites, i una fusta pròpia per la
fabricació de moneda. A mitjans de 1850 
les monedes oficials a Espanya eren els reals els quals no tenien cap
mesura de seguretat com les que actualment tenim, el que feia que fos
relativament fàcil la seva falsificació. Només calia substituir l’or, plata o
coure que tenien i que era el que donava valor a la moneda, per un material
menys valuós. Es tractava d’un delicte greu.

El 12 de març de 1886, el caporal dels Mossos
d’Esquadra de La Garriga, en Bruno Barbany, juntament amb 4 Mossos més, va
capturar un veí de Sant Pere de Vilamajor 
per haver tallat arbres i sostret cinc-cents quintals (kg) de
llenya  sense el permís dels seu legítim
propietari. Avui en dia un fet com els descrit no té gaire importància, però al
1886 la llenya era la principal font d’energia de les llars, sigui per cuinar
com per mantenir la casa calenta. Malauradament no tinc el nom de la persona
detinguda i desconec que és el que li motivà a robar. Era un delinqüent
habitual o era un pobre pagès que ho necessitava per mantenir la seva família
calenta?

Bibliografia

El Heraldo del dia 10 de desembre de 1850

La Dinastia del  17 de març de 1886.