L’alimentació representava un 65% del total de les transaccions comercials. La base
alimentària, tant a les ciutats com el camp, es trobava formada pel pa, el vi
(que representen un 10% del total) i la carn. Altres productes menys importants
eren els formatges, la fruita, les verdures (un 5%) i els llegums, i l’oli (un
5%). En tot  cas aclarir que
l’alimentació quotidiana era escassa i irregular en el temps, depenen de l’estació
, l’època i, sobretot, les possibilitats econòmiques.

Els
oficis representants del sector alimentari que trobem a Vilamajor eren:

Flequer: Fleca.

El blat era, sense
cap mena de dubte, el principal o uns dels principals  productes necessaris per la supervivència de
la població. Amb el blat es feia el pa, base alimentària de moltes famílies.
Les autoritats municipals, coneixedores de la seva importància , procuraven
tenir  blat sempre, inclús en les èpoques
d’escassetat. Si hagués mancança de blat, es podia emprar el forment per fer-hi
pa, però en cap cas es podia mesclar ni amb 
farina de mill, i amb farina d’espelta, ni amb ordi i ni amb llegums com
cigrons i faves.

El tipus de pa que
es feia eren els nomenats dobleres o dinals, que era el que es feia per vendre
a un preu públic (tothom havia de tenir accés al pa) o la fogassa que era un pa
bast de forma plana i rodona.

El forn, a més,
tenia l’obligació de fer un servei a tot ciutadà que preparava la pasta del pa
a casa seva, que era fornar dita pasta. Igualment, s’ha constatat que moltes
masies, sobretot les situades fora del nucli urbà, tenien els seus propis forns
on feien el pa.

La relació entre el
forner i el moliner era molt estreta.

A Sant Pere de
Vilamajor es coneix l’existència d’una fleca 
des del 26 de juny de 1688. No es sap on es trobava situada ni fins quan
va estar donat que les darreres notícies les trobem a l’any 1690.

Taverner: La
taverna

El vi era un
alimenta bàsic en la dieta dels catalans. Es prenia per esmorzar, per dinar i
per sopar en grans quantitats. Es té coneixement  que a mitjans del segle XVI a Valladolid es
consumia un 100 litres de vi anuals per persona.

La begudes vi, sidra, cervesa i alcohols diversos aportaven un
estimulant i vitamines que, d’una altra manera només es trobaven en els fruits
i en els llegums fresques, que, d’altra banda únicament serà podien ser
consumides per les classes riques.

El vi es venia, en
els nuclis de població, a les tavernes. La població disseminada obtenia el vi
de la seva pròpia collita o bé l’adquirien dels seus veïns.

Es té constància de
l’existència d’una taverna a la Vilanova de Vilamajor, l’actual Sant Antoni de
Vilamajor l’any 23/7/1690. Un lloc comprensible tenint en compte que es
tractava d’una cruïlla de camins, un lloc on els traginers portaven les seves
mercaderies des d’alt de les nostres muntanyes per, posteriorment,
traslladar-les als mercats. La taverna feia d’hostal? Seria lògic pensar-ho

Instruments
relacionats amb el vi: bótes, barrals, carretells, mesures, gibrells o
recipients rodó de terrissa i els embuts provistos de colador. Les mesures de
vi eren els corters, els corterons i el mig corter. El vi es transportava en
barrals, portadores cobertes per traginar líquids. 

Carnisseria. Carnisser.

En una taula del Vilamajor del segle XVII, a l’hora
de menjar no hi podia faltar  el pa, el
vi i la carn. Aquesta es venia a les carnisseries. El tipus de carn que es
venia era la d’ovella, de boc i de cabra, d’anyells, bou i vaca i vedell,
cabrits, porc, cansalades i productes càrnics com les llonganisses, botifarres
i les despulles i volateria.

I on es trobava la
carnisseria? Doncs fins l’any 1653, es trobava davant mateix de l’església, on
actualment es troba la porta d’entrada. La nova església que s’estava
construint en aquell moment demandava que l’enderrocament de la carnisseria i
el seu posterior trasllat fins a un lloc que fins ara no he identificat.

Salador: El sistema de conservació dels aliments, sobretot els
peribles com  la carn, sigui de peix o
d’animals terrestre, era la sal. Els saladors eren les persones encarregades de
la conservació dels aliments  mitjançant
la utilització de la sal com a conservant. A Vilamajor hagué una saladura tal
com consta documentat en l’actes del consell de dia 17 i 26/6/1688. L’ofici de
salador anava molt de la ma de carnisser donat que foren aquest és els
encarregats de la venda de carn, sigui “fresca” o “conservada”. Desconeixem si
es tracta del mateix ofici però anomenat de forma diferent

Semolers: Fabricant
i venedor de fideus i pasta per a sopa. Es té constància de l’existència d’un
semoler a Vilamajor durant el segle XVI. Es tracta d’una part més de la
producció de cereals: conreu, collita, moldre, farina, pa i pastes.

Fruites i verdures:  parades de mercat destinada als artesans i
comerciants que vivien al nucli i no disposaven d’hort.

Moliner. Dos són els molins que estan documentats; el molí dels
Derrocada el quals es troba situat al costat de la rectoria  i que encara avui són visibles les seves
restes; i el molí de Can Sunyer, el qual es troba situat al costat de la masia
homònima i del qual encara són visibles les seves restes. L’ofici de moliner
era una dels més important i de ben segur un dels que donaria més rentes al
comte. Hem de tenir en compte que  el
principal conreu eren els cereals dels quals s’extreia, principalment, la
farina amb la qual es feia el principal aliment de la família pagesa, el pa.
Com necessitat bàsica de la població, el comte 
creà el monopoli del moliner. Consistia en apropiar-se de una de les
fase de producció del pa, la de moldre el gra dels cereals. Una part del procés
que la població tenia el deure d’utilitzar, o sigui, no podien moldre en pa en
cap altre lloc que no fos el molí reial.

Boter: Persona que té l’ofici de fer bótes, especialment de vi