Emprius de Vilamajor a Llinars

Un empriu és una norma jurídica del dret
consuetudinari català que determina l’ús comunal per part dels veïns d’una
vila  als béns rústics del municipi, ja
siguin pastures, boscos o aigües.

Al segle XIII els habitants de Vilamajor
tenien drets sobre els boscos que hi havia al costat del castell del Far o
Castell Vell de Llinars situat a prop de can Bordoi, tal com reconeixia el
batlle  del reial patrimoni de Catalunya.

Evidentment els senyors del castell del Far,
Romeu de Corbera i la seva esposa Sibil·la no estaven gens d’acord i varen
intentar per tots els mitjans, inclòs la utilització de la violència, evitar
que els habitants de Vilamajor s’emportessin fusta o fruits del bosc. La
resposta fou igual de contundent per part dels de Vilamajor, els quals
encapçalats per  Guillem de Vallescar,
varen armar-se i lluitar.

Els Corbera, veient que no podien lluitar en
un frec a frec, varen demanar ajut  al
Rei sol·licitant que fiquessin a la presó a Guillem de Vallescar i als seus
auxiliars, però el Rei ho va desestimar.

Fou el principi d’un llarga rivalitat entre
els senyors de Corbera i els habitants del Vilamajor que va durar segles.

Podeu obtenir més informació a  l’article del blog Història de Vilamajor “les rivalitats amb el senyor de Llinars”

 Bibliografia

SARRABLO AGUARELES, Eugenio. El linage
Vallescar. Revista hidalguia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *