De l’any 1705 ens arribat un interessant
document d’arrendament de Can Mora, tant
la casa com la masia. Si analitzem la informació amb cura obtindrem una informació valuosa que ens
farà entendre el paisatge i la societat
vilamajorina de començament del segle XVIII.
El document ens informa que el propietari de Can Mora, en Rafel,
vol llogar la masia i la casa que l’acompanya a Batista Guinart, una persona
que pels cognoms sembla no és d’una família arrelada al poble. Per què vol
l’hereu de Can Mora llogar-la? Evidentment per què estava en dessús
possiblement per què els seus propietaris han marxat a viure a un altre lloc
gràcies a la seva suposada potència econòmica.
Cal anotar que la família Mora és una de les més antigues de Vilamajor,
concretament Can Mora és citat en un document de l’any 1240, no deixant
d’aparèixer el topònim al llarg dels
segles posteriors. Els beneficis que
obtenia de les seves activitats els
deuria permetre viure de rendes, fet que podria haver provocat que marxessin
als nuclis de població o inclús a les grans ciutats.
 |
| Can Mora 1926. Fotografia Antoni Gallardo |
Les condicions de l’arrendament seran les següents:
– De cada sis quarteres (69,518 litres) produïdes, dues anaven destinades al
propietari i la resta pel masover.
– No haurà de pagar res pels llobins
(tramús), una llegum emprada per alimentar bestiar
– No podrà tallar arbres des de la
soca per evitar la seva mort. La fusta dels arbres s’empraven per nombroses
coses (eines, energia calorífica, aliments) i la seva avantatge és que es
regenera sempre i quan la part soterrada (arrels ) es conservi.
– El bestiar es repartirà a parts
iguals excepte els bous (els quals s’empreven per treballar i no com aliment) i
se li autoritza al masover a tenir-ne un de propi.
– El darrer any del lloguer (el
quart) haurà de deixar 12 quarteres lliures
per què l’amo la treballi. Aquesta clausula respon a què el propietari
tingui l’opció de preparar la collita de l’any següent en què finalitza el
lloguer.
– Haurà de deixar una quartera per
les beses i la civada
– El cànem s’haurà de compartir
posant la llavor l’amo
– L’amo es reserva dues cambres noves
– Les gallines i ous aparts iguals i
l’espelta (gra) per aliment
– A l’hort ha de deixar espai per a
100 cols i lloc per les lletugues
– Els fruits de la vinya a parts iguals (l’amo podrà
pagar a la soldada i els masovers faran la vida als treballadors)
– L’oli i el pinyol a mitges
– L’amo pagarà talls i taxes i els
masovers la vida als soldats però l’amo pagarà 4 dels 14
Per obres de la casa i la riera l’amo paga
Gràcies al document d’arrendament podem
conèixer quines eren les activitats productives que es duien a terme a
principis del segle XVIII a les masies
situades a la plana de Sant Antoni de
Vilamajor, el veïnat conegut com a Vilarasa.
Conreaven llegums com el llobí (tramús) destinat a alimentar el
bestiar; tenien productes de l’hort com les cols i els enciams; cereals com la
civada, espelta i beses; plantaven cànem per
fer cordills; teníem nombrosos arbres dels quals treien matèria primera
per fer eina i fruita per alimentar persones i bestiar; evidentment tenien bestiar entre el que
destacava el bou emprat com animal de tir, i les gallines que produïen
ous; hi havia vinyes de les quals treien
el raïm utilitzat per fer vi o com a fruit i
tenien oliveres per fer oli.
Tota la producció anava destinada a satisfer les necessitats
dels habitants del mas, però a més calia que els sobrés una mica per pagar
arrendaments, impostos com els talls i
les taxes així com al soldada
Bibliografia
POCH RUESTES, Josep. Sant Antoni de Vilamajor. Un poble jove que té arrels en el passat. 1776-1950. Ajuntament de Sant Anton i de Vilamajor. 2006
POCH RUESTES, Josep. Vilamajor, un poble forjat per comtes, capellans, pagesos i menestrals. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.2010.