Nat a Barcelona el 22 de juny de 1914 i mort el 10 de gener de 1983, fou un important tractadista i crític d’art.
Món acadèmic
Inicià estudis d’arquitectura a
la Universitat Autònoma de Barcelona (1935). S’exilià el 1939 i estudià
història de l’art a Montpeller i a París. Tornà a Barcelona (1941), es
llicencià (1955) i es doctorà (1971) en història. Fou professor de disseny a
l’escola Eina, de sociologia de l’art a la Universitat de Barcelona (1970) i
assolí la càtedra d’història general de l’art a la Universitat de Barcelona
(1981).
Món laboral
Es dedicà a la il·lustració de llibres i a la
pintura, fou crític d’art de la revista “Serra d’Or” i col·laborà com
a tècnic artístic en agències de publicitat. Fou membre fundador de Miramar,
del Club 49, d'”Ariel” i de l’Esbart Verdaguer, del qual fou director
plàstic. Presidí l’Associació d’Artistes Actuals (1953), l’Associació
Internacional de Crítics d’Art i organitzà el Museu d’Art Contemporani de
Barcelona (1960). Fou elegit senador per Barcelona en 1977, 1979 i 1982, pel
Partit dels Socialistes de Catalunya, i diputat al Parlament Europeu.
Món personal
S’interessà per la interpretació
actual i transcendent del fet artístic i per l’anàlisi estructural de l’art.
Intentà una sistematització de l’art català contemporani, d’esquemes rígids i
síntesis brillants, amb una visió col·lectiva dels Països Catalans. Publicà
entre altres obres: Picasso antes de Picasso (1946), El tron de la
Mare de Déu de Montserrat (1947), Miró y la imaginación (1946), Tàpies,
testimoni del silenci (1970); El arte modernista catalán (1951),
l’obra més completa sobre aquest període; L’arquitectura catalana (1955),
L’escultura catalana (1957), La pintura catalana (1959), Ceràmica
catalana (1977), L’art gòtic català, segles XIII-XIV (1979) i L’art
gòtic català, segles XV-XVI (1979), obres de divulgació; El surrealismo (1949),
Art i Societat (1964), L’art català contemporani (1970), Museus
d’art catalans (1982), amb fotografies de R. Manent, recull de crítiques
publicades a “Serra d’Or”, i Miró llegit (1971). Ha publicat
també Muntanya única (1947), poema montserratí, la guia Barcelona,
pam a pam (1971) i dos llibres de visions barcelonines amb il·lustracions
d’Aurora Altisent. Col·laborà en L’art català (1957) i en Un segle de
vida catalana (1960). Publicà capítols de les seves memòries: Nen, no
t’enfilis (1972), Temps barrat (1973, premi Josep Pla), A cor
batent (1976) i Les hores clares (1977).
Relació amb Vilamajor
Quan tenia 15 anys i degut a un
inflintrat pulmonar, va pasar l’hivern del 1929 a Vilamajor. Durant la malaltia
llegar una imporant quantitat de llibres, entre d’altres Sthendal, Tolstoi,
Tagore i J.V Foix.
Va viure al carrer de França
Bibliografia
Homenatge de Catalunya a
Alexandre Cirici (1914-1983). Maig-juny 1984.
Enciclopèdia catalana