En Jaumàs de Cànoves, anant de camí  amb la seva dona un vespre de fosca, trobà un
cabrit negre

  – El durem a vendre a Llinars i
sempre en traurem alguna cosa –va dir a la seva dona.

  Aquesta va protestar

– Mira que no és nostre 

–  Lo que es perd és d’aquell que ho
troba

I, malgrat la insistència de la seva muller,
va carregar-se el cabrit al coll

En sent prop de Llinars va sentir una veu
fonda, molt fonda, que sortia del torrent* i deia:

– Ai, dimoni xic ¿a on vas?

I el cabrit va respondre

– A cavall d’en Jaumàs!… fins a
Llinars

L’home, esverat, comprenent que duia el dimoni
a collibè, deixà anar el cabrit, que fugí botant camps a través.

*L’autor diu que el torrent podria ser el de
Vilamajor

BIBLIOGRAFIA

Mestres, Apel·les. Llegendes del Montseny.
Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 2004