El cim del
Puiggraciós està situat a la confluència dels termes municipals
de l’Ametlla del Vallès, el Figueró i Montmany i Bigues i
Riells, a la comarca del Vallès Oriental.

És un turó amb una altitud de
808,3 m, situat al sud-est dels Cingles de Bertí. Forma part de la Serralada
Prelitoral catalana.

Al cim, hi resten
vestigis d’un poblat ibèric, i, uns 100 m per sota de la cota màxima, hi
trobem el Santuari de Puiggraciós.

En un lloc molt proper
on, segons la tradició, es va trobar la imatge de la Mare de Déu. Històricament
ha format part de la parròquia de Montmany, però des de després de la Guerra
Civil, concretament l’any 1946 i després d’un breu període en què va estar
assignat a la parròquia del Figaró, es troba vinculat a la parròquia de
l’Ametlla, des d’on l’accés és més fàcil, tot i que, administrativament, sí que
és de Figaró-Montmany.

Ja es té constància de la veneració de la imatge a la parròquia de Sant Pau de
Montmany a finals del segle XIV. Fins a la construcció de Santuari, la imatge
va ser sempre venerada en els diversos llocs on va estar ubicada l’esmentada
parròquia de Montmany.

La història del Santuari la comença el rector de la parròquia de Montmany, Mn.
Vicenç Torrellebreta, demana al bisbe de Barcelona en la seva visita pastoral
de l’any 1698, la concessió d’un Altar Major per a l’advocació de la Mare de
Déu de Puiggraciós. Aquesta concessió va ser concedida el 26 de juny de 1701
quan Rafael Xammar i Derrocada, fill de l’Ametlla i entre d’altres càrrecs
visitador general de la diòcesi de Barcelona, va signar-la.

En Rafel
Xammar i Derrocada està estretament vinculat amb la família Derrocada