La guerra civil espanyola (1936-1939) afectà intensament a la població civil catalana en funció de la seva ideologia. Els republicans (els anomenats “rojos”) amb l’esclat de la guerra es van dedicar a perseguir a tots els afectes a la causa feixista: morts, abusos, danys a les propietats, destrucció de béns eclesiàstics i un llarg etcètera. Acabada la guerra, el bàndol guanyador va decidir investigar, jutjar i castigar als autors dels fets.
Sant Antoni, i en menor mesura Sant Pere, no van quedar al marge. Hagueren, com veurem, atrocitats per totes dues bandes les quals es troben documentades a l’arxiu de la Fiscalia de Catalunya, concretament a la capsa 1591 expedient 13.
No vull fer un estudi general sobre la guerra civil a casa nostre, tant sols vull donar a conèixer els fets que van succeir a Vilamajor durant la guerra civil des del punt de vista dels guanyadors, els nacionals o feixistes. Les meves fonts d’informació seran exclusivament les que conté la capsa abans citada.
Un cop finalitzada la guerra la fiscalia de Catalunya va decidir obrir una causa general sobre “la revolución marxista en Barcelona y su provincia” nomenant com a fiscal instructor el senyor D. Eugenio Carballo Morales, i com a secretari a Ramon Grau Badia.
Els fets foren els següents:
El 2 d’agost de 1936, trobant-se amagat el mossèn de Sant Pere, Joan Viader Bas de 40 anys juntament amb el mossèn de Llinars, en el mas l’Escloper de Vilamajor, varen ser detinguts per membres del comitè de Granollers (republicà). L’endemà següent foren trobat tots dos morts a Belulla.
El 19 d’agost de 1936, Joaquim Erra Arché de 50 anys encarregat de l’empresa “Tejidos Casas Canudas S.A” de Sant Antoni de Vilamajor, de filiació dretista i fiscal del municipi, va ser detingut en el seu domicili per membres del comitè de Granollers liderat per Esteve Riera Casanovas i amb el cambrer de Granollers anomenat “El Sabre”, per el “Ter” i el “Forcada” i un tal “Fernandez”. Van traslladar al senyor Erra amb un vehicle propietat de Pau Llobera Sagrera el qual conduïa ell mateix fins a la carretera de Cardedeu a Granollers on el van assassinat amb diversos trets. A resultes del fet Esteve Riera Casanovas i Pau Llobera Sagrera foren detinguts i el tal Fernandez fou executat. De la resta no es sap res.
El 22 d’agost de 1936, l’església de Sant Antoni de Vilamajor fou cremada per un grup de persones provinents de Granollers.
El 24 d’agost de 1936, els mateixos individus van cremar l’església d’Alfou.
Durant l’any 1936, sense poder determinar data concreta:
– foren saquejades, per part de grups incontrolats de l’esquerra (Rojos) de Granollers, de l’Hospitalet i del comitè de Vilamajor les següents masies/cases: Can Soler, Can Ribalta, Can Oliver, Can Riera, Can Clavell, Can Bofarull.
– Es va procedir a la tala dels boscos de Can Ribalta (propietari Josep Maria Agustí de Mataró), de Can Cucurella (propietària Teresa Cañellas de Cardedeu) i Can Tapies (propietari Josep Norat Puig de Barcelona).
– Es van imposar multes a persones i propietaris de dretes de la localitat per un valor de 110.000 pessetes. Entre aquest estaven Joan Casas Canudas, Marcel Tubau Illa, Pere Prat Bardera, Josep i Dolors Betran Farrerons, Pere Xamaní, Miquel Pujolràs, Bartolomé Ambròs Oliveras, Jacint Parera Cros, Josep Bertran Borrell, Jaume Vidal Codina i Isidre Llobera Sagrera.
Formaven part del comitè local: Josep Verdaguer Mas,Pere Junoy Jo, Josep March Ponsroda, (tots tres fugits i no localitzats), Antoni Illa Sala i Esteve Riera Casanovas, Joan Roig Bramona (tots tres detinguts), Joan Pou Genís (executat) i Joan Masó Casanovas (mort).
Font: Archivo Histórico Nacional,FC-CAUSA_GENERAL,1591,EXP.13