EIs anys de guerra de 1640 a 1652, foren de dol i de destrucció -com succeeix en totes les guerres- a Catalunya. L’emplaçament de la comarca del Vallès Oriental en la geografia del país no fou gens favorable a que restés, quan menys temporalment, al marge dels gravíssims aconteixements; ben el contrari, s’hi trobà plenament incorporada.

La tranquil·la vida dels comarcans es veié desllorigada des del moment que les tropes espanyoles compostes de castellans, napolitans, irlandesos i valons, que havien intervingut en la campanya del Rosselló amb motiu de la guerra entre la Corona de Castella i la Corona de Franca, començaren a actuar en terres catalanes peninsulars fent cas omís de les Institucions polítiques del país i del poble que aquestes representaven.

El pas de les tropes espanyoles per la comarca va anar acompanyat per un comportament de la soldadesca francament delictiu; comportament que era permès quan no incitat pels caps militars i les autoritats civils dependents de la Corona de Castella. Entre aquestes autoritats hi havien catalans que es consideraven més amics de la monarquia castellana que de la nació catalana de la qual formaven part.

Un missatge  oficial llegit en inaugurar-se el període de sessions de la Junta de Braços de Catalunya, que representava el màxim organisme polític de Catalunya,  posa de manifest el que estava succeint. Com és sabut, la Junta de Braços estava formada pels representants del Braç eclesiàstic, del Braç militar o sigui el de la noblesa i el Braç popular o reial integrat per representants de les ciutats i viles. A continuació, el text del missatgepel que feia als aspectes que es referien a la comarca del Vallès Oriental i més concretament a Vilamajor.

«Que en la parròquia de Vilamajor, bisbat de Barcelona, a l’últim de gener proppassat, arribaren quatre companyies de cavall, governades per don Felip Icart i don Pedro Pacheco, els qual per totes les cases on estigueren, se feren donar menjar i beure per forca, amb gran abundància, sense voler pagar res, i no contents del menjar ordinari, mataren una multitud de gallines i capons i als cavalls donaren blat, i pa amb vi, malmetent d’una cosa i altra més del que menjaren; i composaren (imposaren un tribut) a quasi tots els amos de les cases en diferents quantitats, fent-los grans amenaces de matar-los i quan se n’anaren robaren (de) moltes cases el que els agrada i en particular totes les armes i algunes cavalcadures i finalment amb motiu de remetre’ls els bagatges, composaren a la Universitat (al municipi) en 12 lliures; i després no deixaren de prendre el que els sembla”

Precissament aquesta és la primera vegada quer surt esmentat el cognom Icart, una nissaga amb estretes vinculacions amb Vilamajor, molt especialment en el veïnat de Santa Susanna. 

En canvi, el cognom Pacheco no surt esmentat en cap altre document.

Bibliografia

VILA i COMAPOSADA, Marc-Aureli. Notes geoeconòmiques del Vallès Oriental. Treball de la societat catalana de geografia. Núm 33-34. Vol. VII