Aquesta informació està extreta d’un altre bloc. Si vols veure l’original clica el títol
Anàvem el Juan Navazo i Montero i l’Antonio Mora Vergés a Sant Pere de Vilamajor, als límits del Vallès Oriental i el Baix Montseny. Havíem de recollir imatges de la Torre Roja, i de la magnifica església de Sant Pere.
Quan a les dades històriques de la nostra destinació d’aquest mati de Sant Joan, trobem :
El castell de Vilamajor. A partir el segle XI els comtes de Barcelona construeixen el castell de Vilamajor, al servei de l’administració de la cort, alberg de nobles en les campanyes de França o intercanvis comercials. Textos documentals ens detallen la presència de grans torres, una gran sala amb pintures sarraïnes, fargues i molins. La llegenda diu que hi va néixer el rei Alfons I de Catalunya i es conserven albarans de les despeses que hi realitzava la reina Peronella d´Aragó.
El terratrèmol del 1448 va enderrocar gran part del Palau Comtal i la sagrera amb les seves muralles. El conjunt es conegut amb el nom de La Força (fortificació). L’església gòtica de Sant Pere, una de les més esveltes de la comarca, i les cases que l’envolten, foren reconstruïdes a partir de les pedres del antic castell comtal.
Actualment es conserven força restes del castell, sent-ne les més significatives part de les muralles i la torre mestra (actual campanar, conegut com a Torre Roja).
La Torre Roja es troba al nucli de La Força. És una imponent torre de 25 metres d´alçada i una planta quadrada de 5x5m. Està construida amb petits carreus de pedra rogenca que li donen un aspecte molt peculiar que li ha valgut el nom de “Torre Roja”.
Actualment és el campanar de l’església de Sant Pere, però la torre és exempta, està separada de l’església. El motiu és que fou construïda per ser la torre d’homenatge – o mestra – del castell de Vilamajor. Es tracta d´una torre romànica (s. XI i XII), amb murs de 1´6 metres de gruix (objectiu defensiu).
Consta de tres pisos. La planta baixa és un petit habitacle (sense finestres). Al primer pis s´hi accedeix per una escala (amb graons molt desgastats) qe s´enfila per dins del mur. El primer pis tampoc té finestres. D´allà, s’enfilava per una escala de cargol fins al segon pis (el 1929 es substituí l´escala de cargol per una escala encastada a les pares interiors). El segon pis té finestres a les quatre parets, finestres dobles amb arcs geminats. Les columnetes i capitells de les finestres estan recuperats d´una edificació preromànica anterior. Mitjantçant una escala de fusta, hom pot enfilar-se al tercer pis on hi ha les campanes. També amb finestres a les quatre bandes. Al segle XVIII, es van engrandir les finestres nord i sud per encabir-hi les dues campanes grans. Al sostre del tercer pis hi ha un petit registre que accedeix al terrat.
El 1448 un fort terratrèmol va malmetre el castell de Vilamajor; però la torre Roja va romandre dempeus. Actualment encara marca les hores.
El terme del Castell de Vilamajor ocupava els termes actuals de Cardedeu, Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor. Al segle XVI, s’independitzà Cardedeu i, al segle XIX, Sant Antoni amb la parròquia de Sant Julià d´Alfou. Actualment, el terme encara comprèn Sant Pere i la parròquia de Santa Susanna.
© Antonio Mora Vergés