Anscari Mundó va estudiar amb deteniment el Políptic de Sant Pere de Vilamajor (segles X-XI) i arribà a la conclusió que els béns que s’especifiquen en dit document fan referència als que li corresponen a la parròquia de Vilamajor per motiu de la seva consagració. Per tant tenim que a l’any 955 es va consagrà una església a Sant Pere de Vilamajor. El que no puc determinar és que si es tracta de la mateixa església on donà servei el prevere Orila.

Com ja he especificat en altres articles, molt probablement Orila fou prevere d’una església que s’edificà durant el segle IX a causa de l’arribada del francs a casa nostra darrera de l’expulsió dels musulmans. Els francs dividien els territoris en comtats, i aquesta a la vegada en parròquies. No ens ha d’estranyar que la primera parròquia a Vilamajor estigués sota el càrrec del prevere Orila.

Amb aquesta reflexió no vull dir que l’església franca fos la primera en aparèixer a les nostres contrades. Com ja deveu saber, les primeres manifestacions arquitectòniques cristianes rurals (ermites, esglésies) es van donar a partir del segle VI, durant el regne visigot de Toledo. A casa nostre no tenim restes arquitectòniques visigodes però si toponímiques com les villae que poden demostrar la presència goda, o almenys hispanoromana, a casa nostres. I per què no van poder edificar un primer edifici eclesiàstic?

Fem comptes? Una possible església durant l’època visigòtica la qual podria correspondre a la del prevere Orila. Un segona consagrada l’any 955. Una tercera a l’interior del castell-palau. I la definitiva, la quarta que actualment gaudim.