Any 1921 Amb motiu de la visita del bisbe a Santa Susanna, es demana un questionari als rectors sobre diferents aspectes de l’església. Ens diu que hi ha un total de 148 feligresos en cases disseminades. També ens diu que l’ermita de sant Elies es troba en estat ruïnós. Allà hi dormen els ramats, ja que les portes estan trencades. Els pastors han estat amonestats a peu d’altar en privat i pels mossos d’esquadra però han reincidit. Seria més convenient suprimir l’ermita i traslladar el sant a la parròquia.

La casa rectoral es troba en bon estat. No té hort. Té dues peces de terre als castanyers del Masjoan, que limitena l’est amb els hereus d’Esteve Planas i als restants punts, amb d’altres d’Antoni Argemí. La rectoria es va construir amb almoïnes del poble, en peça de terra anomenades Casanoves propietat d’Antoni Argemí Fàbregas.

L’assignació del rector era de 104,28 pessetes al mes essent Salvador Roca de Ripollet.

Els pagesos el freqüenten una vegada a l’any. El rector els qualifica d’indifirents, renegaires i amb amor als diners i a la politica.

Exposa també que el masover Francisco Icart i la seva dona es pot dir que sóna teus i ridiculitzen al capellà. La seva casa fa d’hostal i, segons diu, es produeixen escandols.

Té 4 altars, els major i dos al costat de l’Evangeli i un al costat de l’Epístola.
Té la sepultura de Josep Planas (a) Besa a 3 metres de l’altar

Els vicis principals són la blasfèmia, vi, joc a cada de Francisco Icart (a) Mas Joan. Proposa que el propietari de la casa (Segimon Planas, que viu a Sant Celoni) l’acomiadi.

Joan Portals i Martí “La costa del Montseny. Entre el Turó de l’Home i la Tordera. Història d’una parròquia”. El llibre del set-ciències. Pàg 196