Esteve Bruguera i Arqué
(Sant Pere de Vilamajor, 1935)

Alcalde de SANT PERE DE VILAMAJOR:
12-09-1973 – 23-05-1983

Pagès. Fill de cal Gall, va dedicar-se tota la vida a fer de pagès, primer amb els seus pares, Joan Bruguera i Costa i Maria Arquer i Puigagut, i posteriorment, com a hereu de la masia, amb la seva esposa, Rosa Pruna i Ventura, i els seus dos fills, Josep i Esteve. La seva dedicació a la política municipal no fou un fet gens estrany a la família Bruguera. El seu pare, Joan Bruguera i Costa*, fou alcalde durant els anys 1923-1924, el seu germà Joan fou el representant del terç corporatiu i fou escollit membre de la junta local d’ensenyament. Finalment, Esteve fou escollit com a regidor d’hisenda en el consistori local com a representant de la institució familiar. L’any 1973 va rebre l’encàrrec del governador civil provincial de formar un nou govern municipal sota la seva presidència. Fou alcalde fins que el 1979 va cessar per poder-se presentar a les eleccions com a representant d’Acción Municipal Democràtica, i va guanyar. Va exercir d’alcalde fins a l’any 1983, quan es retirà de la vida política.

L’Esteve Bruguera Arqué, durant el seu mandat com alcalde va fer la pujada al cementiri. La seva història és la següent: abans el camí per pujar el cementiri era de terra i molt estret, el que comportava greus problemes per pujar els morts. Els terrenys que envoltaven el camí eren del mossen però aquest no els va donar per fer-hi un camí nou. Es va decidir, que els representants de l’ajuntament anessin a parlar amb el bisbe, el qual, finalment va accedir a donar el camí. Com a prestació l’ajuntament va decidir arreglar el mur de l’església (el que dóna a la plaça, on era l’antic cementiri) el qual es trobava en un estat lamentable. Les obres les va fer el ma d’obra de Can Roquetes. Els diners els va treure del govern civil gràcies a què al poble vivia un tal Farres que era el subgovernador civil.

També, durant aquest època es va comprar els terrenys de l’escola Torre Roja i es va asfaltar els primers carrers donat que abans no hi havia ni un pam d’asfaltat exceptuan la carretera que arribava a l’esglèsia.