En l’acte de dotació
de l’església de Sant Pere de Vilamajor la
institució va rebre 20 vinyes de diversa extensió situades a Brugueres
que sumaven un total de prop de 40.000 m2, superfície que potser no
era sinó la meitat del conjunt. Si fos així, l’església,a la primera meitat del
segle X, seria propietària d’unes 8 ha
de vinya, que per aquella època deuria de ser una superfície ben respectable.
Com que és
dubtós que els clergues de Sant Pere conreessin ells mateixos les
seves vinyes, és imaginable que la dotació es fes amb l’acord tàcit que els
donants retindrien l’usdesfruit de les
vinyes a canvi de determinats censos.
Per tant, l’església
de Sant Pere rebia una part del seu finançament
dels censos que diversos pagesos pagaven pel conreu de les seves vinyes.
Era una mena d’impost eclesiàstic encobert.
Tingueu en
consideració una altra dada: vinyes. El conreu de la vinya està documentat a
Vilamajor des del segle X, però estic convençut que una de les principals
activitats productives de la Villa maiore
romana fou las producció de vi. Potser la riquesa vitícola del nostre entorn va
fer que casa nostre es convertís en la vila
major romana de la zona.
Bibliografia
Vinyes i vins: mil
anys d’història : Actes i comunications del III col·loqui d’història agrària
sobre mil anys de producció, comerç i consum de vins i begudes alcohòliques als
països Catalans, febrer del 1990