A l’arxiu de Catalunya (Arx. Cat; Lib.111; Antig. F 62 d 170) he localitzat un document on consta que el  4 d’octubre de l’any 1076, Ermengol Samarell donà a l’església de Sant Pere de Vilamajor 5 unces d’or a canvi d’una antífona.

Analitzem el document:

– A finals del segle XI existia la família Samarell la qual la Mercè Aventin relaciona amb Can Surell. El topònim Samarell surt documentat per primera vegada  en el Poliptic de Sant Pere de Vilamajor  de l’any 950, el que demostra l’antiguitat de la nissaga.

–   L’unça fou una moneda romana el que demostra que, malgrat el domini carolingi, el sistema monetària emprat a casa nostre era el romà, possiblement fruit de l’estreta petjada que deixà questa civilització a Vilamajor.    

   –     Una antífona és una cançó que el mossèn cantava mentre fraccionava l’hòstia. Els homes del segle XI eren extremadament creients i  creien en la vida després de la mort. Per aquesta raó molt donaven béns o diners  a l’església a canvi de poder accedir al cel enlloc de l’infern, o sigui, pagaven per purgar els seus pecats. La curiositat és que els pagaments es feien per un servei que es gaudia quan era mort, tot al contrari que ara. Ermengol Samarell va pagar per tal que es cantés en el seu honor i d’aquesta manera garantir l’entrada en el cel qual morís. 

Bibliografia

MAS, Jose. Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona. Any: 1916 Vol.: 8 Núm.: 59 Julio a septiembre de 1915.

BARDERA, Francesc. Butlletí Municipal de l’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. Num 19. Gener-març 2002. Pag234-235.

AVENTIN, Mercè. Vilamajor 872-1299. Ed. Ausa

AVENTIN, Mercè. La societat rural a catalunya en temps feudals.  Columna assaig. Pàg 222-228-255

VILAGINES SEGURA. Jaume.  La transició al feudalisme. Un cas original. El Vallès Oriental. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental. Ajuntament de Granollers. 1987