La derrota republicana el novembre de 1938 a la Batalla de l’Ebre va significar el replegament dels republicans davant l’empenta de les tropes franquistes.
Fugint cap a França, el V Cos de l’exèrcit republicà sota el comandament d’Enrique Líster (imatge) , es va aturar a Llinars el dia 28 de gener de 1939.
Les tropes tenien la missió, mentre fugien, de portar a terme els que es diu “terra cremada” que consisteix en destruir tot allò que podia ser aprofitat pels enemics, des de ponts fins a fàbriques.
A Llinars van destruir la fàbrica de can Casas, propietat de Bernat Casas, dedicada a la confecció de mitjons i mocadors.
Després de la guerra la fàbrica fou reconstruïda i va continuar amb la seva activitat fins a la dècada dels 60. En els 70 va acollir un institut d’ensenyament secundari i, a partir del 2003, és la biblioteca del municipi.
El dia 28 es va avisar a la població que es procediria a la destrucció del pont que travessa la riera de Giola l’endemà següent . Quan havien passat uns minuts de la voladura del pont es va escoltar una segona explosió molt més forta que va destruir part del nucli antic de Llinars.
Un camió carregat amb TNT va esclatar provocant 18 morts i la destrucció massiva de nombrosos edificis situat a la riera (imatge).
Tot indica que el camió fou abandonat al mig del poble i que l’havien fet esclatar amb una metxa pels propis republicans.
Entre les cases malmeses estava la Torre Miranda, una casa dissenyada per Gaudí i on passava l’estiu l’industrial Damià Mateu Bisa.
Mentre les tropes italianes, els anomenats Frecce Azzurre, aliades de Franco, es trobaven a Cardedeu i avançaven cap a Llinars. Enrique Líster va marxar del poble durant el matí del dia 29 juntament amb les seves tropes.
Durant un parell d’hores Llinars va restar lliure de soldats!!!
Les tropes italianes romangueren en Llinars fins la tarda del dia 30 perseguint a les tropes republicanes, però una part, comandada per un tinent, es va dirigir cap a SAV procedint a la seva ocupació.
L’ajuntament de SAV feia temps havia deixar de funcionar com a tal (l´última acta de l’ajuntament republicà data del 23/9/1938). Quan el tinent va fer-se amb el poder va haver de nomenar nous regidors que havien de constituir interinament el nou consistori.
Al capdavant van posar a Antoni Icart Carrasco (imatge), alcalde del poble just abans de la proclamació de la segona república.
La resta de regidors foren: Jaume Vidal Codina, Pere Prat Bardera, Pere Pruna Rovira i Josep Bertran Farrerons.
El nou ajuntament es va constituir el 2 de febrer de 1939.
L’edifici de l’ajuntament fou destruït o malmès pels republicans restant inservible. El nou consistori va haver de traslladar-se fins a la Mútua General Casas, el que avui coneixem com a Patronat.
BIBLIOGRAFIA
Actes de l’ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor
GRAU MATEU, Josep. Un diumenge de gener. El final de la guerra a Llinars del Vallès. Revista Lauro núm 30.