INTRODUCCIÓ
Durant el primer terç del segle XX la vida social al poble de Sant Antoni de Vilamajor era complicada. Per un banda teníem les famílies del poble de tota la vida, de procedència pagesa o artesanal amb uns recursos econòmics molt modestos, que vivien tot l’any en el nucli urbà. Per altre banda estaven les famílies d’antuvi que, per diverses causes, havien aconseguit una posició acomodada que els va permetre marxar cap a les ciutats cercant una millor qualitat de vida però mantenint estretes vinculacions de parentiu amb els familiars als quals solien visitar al llarg de l’any, especialment durant els estius. Finalment, tenim un tercer grup, famílies acomodades de Barcelona o Mataró que es traslladaven a Vilamajor des de sant Joan fins a principis de setembre cercant una atmosfera més saludable. Eren coneguts com La Colònia.
Alexandre Cirici i Pellicer (1914-1983), destacat crític d’art, escriptor, polític i pedagog català, va publicar a l’any 1972 “Nen, no t’enfilis”, un llibre de memòries on descriu els estiueigs que la seva família, membres de La Colònia, feien al poble de Sant Antoni de Vilamajor.
L’autor destaca que dins de La Colònia hi havia dos grups diferenciats basats en criteris d’amistat lligats amb les idees polítiques, religioses i de costum: la Colònia Blanca i la Colònia Verda.
La Colònia Blanca es trobava formada per famílies tradicionalistes, conservadores, molt religioses i puritanes, amb un sentiment profundament catalanista i estretament lligats al món associatiu vinculat amb l’excursionisme.
Al llibre de records d’Alexandre Cirici, Nen, no t’enfilis hi ha passatges sobre els seus estius a Vilamajor dels anys deu i vint. Hi llegim que les famílies Sans-Cardús formaven un bloc molt purità. Cirici recorda que el Sr. Jaume Sans i el seu cunyat, Josep Cardús, eren molt catalanistes, i que, a més, «eren del Somatent, llegien el setmanari “Catalunya Social”, eren de la “Lliga del Bon Mot” d’Ivon l’Escop i tenien i propagaven llibres contra el ball o un de titulat “És pecat anar al cine” […] El puritanisme del grup Sans-Cardús també tenia avantatges. Un d’ells era el gust per l’excursionisme, que […] ens duia a fer bones excursions pel Montseny […]. N’era un altre la familiarització amb la música […], la Conxita Darné, excel·lent pianista […] anava a casa dels Sans i tocava incansablement el piano.» També parla del bon record de la casa dels Sans «que donaven a tots l’oportunitat de jugar, per als petits, i de parlar, per als grans, en un gran jardí d’una gran casa, ple de flors, amb pista de croquet i un camp per a cavar a terra i fer allò que volguéssim».
En el present article parlarem d’una d’aquestes família, els Sans.
LA FAMÍLIA SANS
La família Sans procedia de Parets del Vallès, on eren masovers de la masia anomenada Can Vila-Rosal, una finca d’unes 30 hectàrees. El primer Sans masover, nascut a Sant Sebastià de Montmajor a finals del segle XVIII, hi va arribar l’any 1815 i el varen succeir a la masoveria el seu fill Joan Sans Parés (1816-1896) i dues generacions més, Sans Jornet i Sans Carner. Aquests últims van marxar-ne l’any 1909.
Un germà d’en Joan, en Josep Sans Parés (1828 – 1898) es va casar amb Vicenta Maynou Escudé (1843-1919), de Mollet del Vallès, i van tenir tres fills: Joan (1867-1936), Manuel (1873-???) i Jaume (1875-1945).
En Joan Sans Maynou era l’hereu i es va quedar amb els seus pares a Mollet, on van obrir un comerç de cereals, farina i vins, situat a l’actual carrer Jaume I, núm. 98, al mateix temps que mantenien unes propietats agrícoles a Parets i n’adquirien de noves a Mollet. Es va casar amb Josepa Rossell Bordoy, nascuda a Llinars del Vallès el 1873, i tingueren tres fills: el 1895 en Josep, el 1898 en Tomàs (mort a 1 any) i el 1900 la Maria.
L’any 1930 el seu fill Josep Sans Rossell marxa a França a aprendre el mètode d’elaboració del xampany. Havien comprat dues cases al costat d’aquell comerç i al soterrani hi construeixen les Caves Vilarrosal. Eren tres naus amb una capacitat de 65.000 ampolles per nau on van arribar-hi a treballar unes sis persones de forma fixa, però en èpoques de més feina es contractava personal eventual. El vi escumós que elaboraven era de molt bona qualitat i força conegut a tota la comarca. En feien de dues classes: el Vilarrosal, i un altre de més qualitat: el Rosalet.
L’any 1936, en plena guerra civil, la CNT-FAI va col·lectivitzar l’empresa i confiscar els seus béns i productes i en Josep Sans Rossell va ser executat a Montcada. Estava casat amb Montserrat Frigola Palau, de Santa Coloma de Farners. No tingueren descendència.
Sans, una magnífica botiga modernista al carrer Boqueria, 32, cantonada amb Arc de Santa Eulàlia. En contra del que era habitual en aquell moment i de l’opinió de la seva família, va decidir retolar tota la botiga en català, i fins i tot les camises portaven la senyera catalana bordada. Va ser un èxit total que va atreure molta clientela proporcionant-li una bona embranzida econòmica.
Es va casar amb Mercè Cardús Arqué (14.4.1877 – 31.1.1966), l’any 1904. Al principi, el nou matrimoni es va instal·lar al pis de sobre de la Camiseria Sans.
VINCULACIÓ AMB SANT ANTONI DE VILAMAJOR
La família paterna de la Mercè Cardús procedia de Sant Pere de Terrassa, l’actual Terrassa. En Josep Cardús Vila, el pare, es va traslladar a Barcelona, on tenia un forn al carrer de Sant Pau, 57. Aquí es va casar amb Maria Arqué Espinasa, natural de Sant Antoni de Vilamajor. La família materna de la Mercè Cardús, els Arqué, procedia de Sant Antoni de Vilamajor. Alguns dels descendents Arqué es varen anar establint a Barcelona. Així, el matrimoni Riera i Arqué i els seus fills regentaren, a Barcelona, la famosa Pastisseria Esteve Riera, de la qual n’he parlat extensament en els següents articles:
https://www.historiesdevilamajor.cat/la-nissaga-riera-de-vilamajor/
https://vilamajor.blogspot.com/2009/04/esteve-riera-i-gual.html
LA CASA
L’any 1913 en Jaume Sans i la Mercè Cardús compren un terreny a Sant Antoni de Vilamajor, al camí de sortida cap a Sant Pere i que n’era propietària Mercè Serra i Llovera, amb els diners heretats per Mercè Cardús del seu pare.
S’hi construeixen una casa amb un gran jardí, on passaran els estius. Van envoltar la casa de castanyers d’índies i en un jardí contigu van situar parterres amb dàlies. El jardí limitava, per un cantó, amb una granja d’uns cosins Arqué i, per darrere, amb una torre on, els anys deu, vint i trenta, passaria els estius la família Cardús. En Jaume Sans no va voler una casa d’estil modernista sinó molt més austera.
De la unió d’en Jaume i la Mercè nasqueren tres fills: Joan, Roser i Ramon. El 1945, a la mort del seu pare, en Joan Sans Cardús repen herència la casa de Vilamajor i la Camiseria Sans. La botiga té un encarregat, el Sr. Francisco Garrell, que n’ha de fer el seguiment fins que la va traspassar, l’any 1958, ja reformada: se n’havien eliminat els elements modernistes (aparador, taulells…) excepte l’escala de caragol del fons, que encara es pot veure avui dia.
A principis dels anys 60, en Joan Sans es ven la casa de Sant Antoni de Vilamajor. Decideix comprar el mas de can Roig de Samalús i passar allà els estius.
Mentre la casa de can Sans la va adquirir el directiu de producció de la SEAT Jaume Pañella i la seva dona Marita, vinculats amb Vilamajor mitjançant la seva dona la qual era germana del propietari de La Farinera conegut com a Titin.
A l’any 1980 Ramon Saurí i Vila i al seva esposa Antònia Parera i Plantada, propietaris de l’empresa Tèxtil Saurí situada en el carrer de Sant Antoni número 13 de Vilamajor, davant la manca d’espai al magatzem varen decidir comprar can Sans per convertir-la en un nou lloc d’emmagatzematge. Finalment es va convertir en la seva nova llar.
Cap a l’any 2003-2004, els Saurí varen decidir vendre la propietat a una constructora que va edificar els habitatges que actualment podem veure.
Bibliografia
Fons família Sans
Entrevista amb Carme Sans
Arxiu Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor
CIRICI PELLICER, Alexandre. Nen, no t’enfilis. Editorial Destina. 1972
https://www.facebook.com/ajuntamentmollet/videos/caves-vilarrosal/537620330493191