A final d’octubre de 1873, es van tenir notícies que les forces
carlistes procedents de les comarques muntanyenques es dirigien cap al Vall`s amb els seus caps
Francesc Savalls, Huguet i Martí Miret.
El dia 6 de novembre van ocupar El Figaró, la Garriga, Llerona i vorejant Granollers arribaren a Cardedeu
vora les 18 hores.
Els carlins, amb una força aproximada d’un
2500 homes, es varen d’haver d’enfrontar amb uns 40 homes els quals es varen
refugiar a la zona compresa entre
l’ajuntament, els murs de l’església i el seu campanar. Les forces carlistes es
varen allotjar a les cases cardedenques
i obligaren als seus veïns a recollir llenya per fer una foc que cremés
els indrets on es trobava la resistència.
Malgrat el foc i el fum, que va cremar
l’ajuntament, l’església, la casa de l’alcalde, l’estació i la casa del cap
dels sitiats; els rebels varen resistir tota la nit a dalt de la torre del
campanar, just on no arribava ni la calor ni el fum del foc.
Finalment i després de 18 hores de lluita, es
varen rendir. Foren col·locats en files de dos i varen ser conduïts fins a
Llinars on el poble sencer es va interessar per la vida dels “herois” (alguns
es van salvar gràcies a la participació de persones influents). Poc després, la
resta de rebels foren traslladats fins a Sant Antoni de Vilamajor.
Reunits en la casa consistorial de Sant
Antoni, els carlistes varen decidir que
els 22 rebels fossin escoltats en confessió i que a les sis de la tarda fossin
traslladats des de Can Riera fins al cementiri, en mig de dues files de
carlistes que il·luminaven el camí amb
torxes, on foren afusellats de tres en tres, més un que fou mort pel camí quan
intentava fugir.
Entre els morts hi havia Ignasi Assama, el seu
pare Elies, el secretari de l’ajuntament Eduard Llorens i 16 persones més. Tres
(els darrers ) varen lliurar-se d’una mort segura quan Martí Miret els va
perdonar, incorporant-se a la llista de persones de Cardedeu que foren ostatges
dels carlins (com l’alcalde Pau Jobany).
Font: Hemeroteca La Vanguardia. Edició del
dimecres 7 de novembre de 1973, pàgina 39