El detall es troba situat a banda i banda de la porta d’entrada a l’església de Vilamajor, just a peu de les dues grans columnes.

Molts de vosaltres sabíeu on es trobaven però cap de vosaltres ha estat capaç de dir quina a estat la seva utilitat, malgrat que alguns han posat molta imaginació: per posar flors en dies festius concrets o bé per posar el paraigües quan plovia.

La raó de ser de la forja és molt simple i lògica, però molt poc emprada actualment. Servia per netejar les soles de les sabates quan eren plenes de fang. 

Anys enrere les carrers no estaven asfaltats i quan plovia el fang era per tots llocs. El mossèn, per evitar que l’església s’embrutés de fang amb el conseqüent treball de neteja, va fer posar les dues forges a banda i banda per tal que els feligresos es traguessin , en la major mesura possible, el fang de la sola de les sabates. 

El funcionament era ben senzill: es tractava de passar la sola de la sabata per sobre de la forja, en un moviment de zumzeig, com nosaltres fem actualment  per netejar la sabata a sobre d’una estora.

El mètode no és un invent del mossèn de Vilamajor, sinó que es molt comú en moltes cases antigues. Només cal que us fixeu i en veureu moltes.