Fotografia 1941. Francesc Bardera

Situació: a uns 1.000 metres d’alçada ( és una de les més enlairades de tot el Montseny) es troba situada en una espatllera d’erosió formada a migjorn del Turó del Prat del Fondo.

Captació d’aigua: de la font del Pastorim, que recull les aigües del Sot del mateix nom, situada a ponent de l’edifici; i de la font de Les Planes, situada darrera de l’edifici. Tenen un sistema de captació d’aigües pluvials que s’emmagatzemen en un dipòsit.

Producció: situada, gairebé, en el cim de la muntanya, fet que no afavoreix un conreu extensiu, la fertilitat del sòl, l’orientació i unes pluges més abundants que la plana, van permetre uns conreus de subsistència per persones i bestiar.

Orientació: a migdia.

Tipologia: família II.

Funcionalitat : masia ramadera.

Ús actual: abandonada en estat ruïnós.

Construccions annexes: corts pel bestiar molt malmeses.

Topònim: En la capçalera de la riera de Vilamajor, dalt del Sot del Cortès, l’orografia es suavitza considerablement formant unes petites planes producte de l’erosió, les quals donen el nom a la masia que s’instal•là. El fet que durant tot l’estiu els ramats estaven a la part alta de la muntanya, cercant bones pastures, feia que durant els tres mesos haguessin d’habitar allà els propietaris del Cortès. Poc a poc va passar de ser un corral a una casa donant-li el nom de Les Planes del Cortès.

Data: Si ja és difícil datar una masia que encara es troba dempeus, imagineu-vos una que es troba en runes. L’estructura arquitectònica, documentada amb fotografies i testimonis orals, fan creure que és del segle XVI. Malauradament no tenim coneixement de cap reforma o reconstrucció de la masia.

Història: No disposem de documentació que ens informi de l’època de construcció de l’edifici. Atenent a la seva situació en un indret extraordinàriament elevat, el material emprat i les diverses informacions que testimonis orals ens han donat, pensem que es va originar a partir del segle XVI -no surt esmentada en el fogatge de l’any 1515- i que el seu origen respon a necessitats econòmiques de la masia mare: El Cortès.

Com s’ha dit a la fitxa del Cortès, la principal activitat econòmica fou la ramaderia. Durant l’hivern el ramat restava tancat a les corts i a l’estiu es deixava pasturar a les parts més altes de les muntanyes. Amb el pas del temps, molt segurament, els propietaris del Cortès van decidir construir un edifici a dalt de les muntanyes per què s’instal•lessin els pastors. Poc a poc es va anar fent gran, segons les seves necessitats, fins a convertir-se en una masia.

A l’any 1867 hi havia 8 persones: un matrimoni i els seus 6 fills. La masia es va abandonar fa uns 50 anys no tornant-se a ocupar, fet que ha abocat a l’estat ruïnós en què es troba actualment.

Característiques: Coberta a dues aigües perpendicular a la façana principal orientada cap al migdia. Cal destacar la gran quantitat d’estances destinades al bestiar ( que ocupaven una superfície molt superior a la destinada a l’habitatge ).