Abans del segle XX les comunicacions entre SPV i SAV es realitzen a través del camí de Sant Lleïr. En dies de molta precipitació, l’escorrentiu de l’aigua baixava per dit camí fins on es troba l’actual pàrquing de l’ajuntament i, passant entre can Perpunter i El Delme, desembocava en els camps que ara ocupen la zona del Condis.
Però tot va canviar amb la construcció la carretera que portava fins a SPV. Es va deixar d’utilitzar el vell camí de Sant Lleïr que anava per la serra i es va fer la carretera pel pla. La nova via de comunicació va canalitzar tota l’aigua de pluja de la serra i del pla en direcció cap a SAV.
A la cruïlla de les carreteres de SPV amb la que duia a La Garriga, just on actualment es troba la plaça el Montseny , els enginyers van pensar fer un gual perquè circulés l’aigua provinent de SPV i així no espatllar la carretera nova de trinca. Però no van tenir en compte que, un cop superat el gual, l’aigua anava directament al carrer Nou i de França.
Això va provocar que en dies de molta pluja tota l’aigua provinent de SPV restés canalitzada pel carrer Nou i de França provocant inundacions en els locals situats a ambdues voreres de dit carrer.
Els habitants de dits carrers van haver de cercar solucions al problema. Van posar unes taules de fusta que feien de mur de contenció evitant l’entrada d’aigua a les seves llars o locals. Avui en dia encara són visibles!!!!.
Els veïns, farts de la situació, van queixar-se reiteradament a l’ajuntament demanant una solució al problema.
L’arquitecte de l’ajuntament va trobar una solució fàcil: calia eliminar el gual i fer-hi unes cunetes al costat de la carretera que recollís l’aigua provinent de SPV la qual havia de ser canalitzada fins a la sèquia comunal.
Però no era pas una feina fàcil: la carretera era propietat del Govern Civil i només ells tenien la potestat de fer-hi modificacions. Per això l’ajuntament va demanar permís per construir un pas sobre la cuneta de la carretera de 27 metres lineals.
El 16/11/1910 la Direcció d’Obres públiques provincials va autoritzar les obres previ pagament de 77,50 pessetes. Per tant, l’ajuntament havia de pagar la reparació d’un anòmal disseny de la carretera i a més havia de pagar una taxa per realitzar-ho. L’ajuntament no estava d’acord i va demanar, com a mínim, l’exempció del pagament de les taxes.
Quatre anys més tard el problema no estava solucionat. L’aqüeducte que comunicava la cuneta amb el reg o sèquia comunal s’obstruïa provocant perjudicis als veïns de la plaça Montseny.
Una de les solucions proposades el 9/1/1927 fou la construcció d’un gual a la mateixa plaça Montseny la qual havia d’estar pagada pels propietaris de les cases que hi ha a la mateixa plaça.
Però els veïns no estaven disposats a pagar ells els arranjaments. Deien que els veïns del carrer de França i del carrer Nou també sortien beneficiats amb la construcció del gual i per aquesta raó demanaven que ells també contribuïssin a la seva construcció (acta 6/3/1927).
El gual de las plaça Montseny tampoc va solucionar el problema. Els carrers continuaven inundant-se quan plovia molt!!! Van haver de demanat ajut a l’enginyer de la Diputació perquè els fes un projecte per desviar les aigües pluvials que passen pel centre del casc urbà.
Fer l’obra comportava una sèrie de problemes: posar-se d’acord amb la propietària dels terrenys per on havia de passar la canalització, demanar permís al Sindicat de Regants perquè autoritzessin permís per utilitzar la séquia de la seva propietat i obtenir dines per fer l’obra.
Durant l’any 1928 hi ha nombroses referències a les actes municipals sobre el procés de realització del projecte, adjudicació de les obres i pagament de les despeses. Finalment, a finals de l’any 1928 es van donar per acabades les obres.
Malgrat tot, en dies especialment plujosos el carrer Nou i el de França continuen tenint el problema d’inundacions i per aquesta raó molts habitatges encara mantenen l’antic sistema de protecció.
El 16 de setembre de 2022 van caure a SAV 72mm d’aigua en molt poc temps, amb una intensitat de més de 428 litres/m2/hora provocant inundació de carrers i baixos.
Malgrat l’avenç tecnològic existent hi ha antics sistemes de proteccions que són plenament útils en l’actualitat.
Hem d’aprendre dels nostre avantpassats!!!