El 25 de maig de 1448 hagué un terratrèmol
que produí danys de consideració, especialment al Vallès on es va situar l’epicentre (a prop de
Granollers). Tenim dues cròniques:
En
Jaume Safont, notari encarregat d’escriure el dietari de la casa de la
Diputació i General de Catalunya va escriure:
Divendres, a XXIII de maig MCCCCXXXXVIII,
al fil de la mitjanit, féu un molt gran terratrèmol en al ciutat de Barchinona
e per tot lo Principat de Cathalunya, lo qual féu molt gran dan a moltes
possessions axí dins la present ciutat de Barchinona com fora aquella…E fora
de dita ciutat, enderrochà lo castell del Papiol e-y matà 111 hòmens, e lo
castell de Sentmanat e-y matà un fadrí, lo castell de Montornès, lo castell de
Llinàs e sclafà e carafaxà ,olt letjament lo castell de Calaf….e enderrochà
part de la sglésia de Materó e part de la sglésia de Granollers, e moltes
masies que enderrochà, e féu molt gran damnatge per tota Cathalunya. E en
aquest mateix mes de maig s’ic començaren a morir de glànola.”
Al Dietari de la
Generalitat es diu:
Aquest die divendres, ja passada mitjanit e
començant a pendre del dissabte següent, per ço com foch entre XII e una hores
de la nit, féu molt gran terratrèmol en Barchinona e per tot lo principat de
Cathalunya, lo qual féu fort gran dan a moltes possessions, axí dins la
presents ciutat de Barchinona com defora..E fora la dita ciutat enderrochà lo
castell Dezpapol e-y matà un fadrí, lo castell de Llinàs…”
Tots dos
documents coincideixen que el terratrèmol va causar molts danys a tota
Catalunya. La Revista de Gerona parla de 108 als voltants de Llinars, per posar un
exemple, encara que els dades de morts a conseqüència directe del fenomen es
confonen amb les conseqüències indirectes, en aquest cas pels efectes de la
glànola o pesta.
Per què hagueren
tantes destrosses a la comarca del Vallès? Al llarg dels anys 1447 i el 1448
hi ha documentades diverses tempestes amb molta aigua i vent que
causaren molts danys a les estructures de les cases debilitant-les, fent-les
més febles.
Quina intensitat
va tenir el terratrèmol? En el llibre sobre el castell vell de Llinars
s’esmenta que aquest fou abandonat sobtadament, i es sap per què durant les excavacions
arqueològiques es van trobar moltes runes sobre els fossar juntament amb
objectes quotidians, com restes de menjar. Per l’estructura dels castell i els
danys causats hi ha la teoria que a Llinars va assolir una intensitat entre VII
i VIII, el més intens de tota Catalunya.
Per proximitat
Vilamajor va patir el terratrèmol intensament amb la destrucció de nombroses
cases, masies i segurament el castell palau. Només la Torre Roja es va mantenir
intacte.
Biblografia
AA.VV. Els terratrèmols dels segles XIV i XV a
Catalunya. Institut Cartogràfic de Catalunya