Per Ferran Sarrià i Saracho
La divisió administrativa de Catalunyaes feia en base a les diferents comunitats veïnals existents. Cada comunitat, que eclesiàsticament rebia el nom de parròquies, es dotava d’una organització i que a la llarga formaria el que avui en dia coneixem com a municipis. Curiosament la nostra comunitat estava formada per tres parròquies: Sant Pere (on estava inclosa la Vilanovao Sant Antoni), El Fou i Santa Susanna, les quals han mantingut vincles al llarg de la seva llarga història. Totes tres comunitats juntesrebien el nom deVilamajor .
Qui gestionava Vilamajor?
La universitat era una comunitat veïnal dotada d’una certa organització i amb un règim jurídic propi proporcionat pels Reials privilegis atorgats. Al capdavant de la universitat hi havia tota una sèrie de càrrecs públics que s’encarregaven de la seva gestió formant el consell de la universitat.
Quins eren els càrrecs públics?
Batlle era qui tenia la representació del Rei o del comte i entenia en causes civils i criminals sempre que el reu no hagués de sofrir pena de mort i mutilació, i a més era el recaptador de tributs. Fins el 1377 hagué un batlle per tot el terme de VIlamajor, inclós Cardedeu, peròa partir d’aquesta data s’escolleix un per cada població o universitat.
Jurat en cap era la màxima representació de la universitat i s’encarregava de gestionar-la d’acord amb el consell. Seria el que avui en dia coneixem amb el nom d’alcalde.
Jurat segon i jurat tercer substituienal jurat en cap en cas d’absència per qualsevol circustància. Avui en dia rebren el nom de tinents d’alcalde.
Clavari era la persona encarregada d’administrar les finances de la universitat, o sigui, el tressorer.
Els oïdors de comptes que eren les persones encarregades de reconèixer i examinar els comptes del clavari.
Mostassaf era un funcionari municipal que tenia al seu càrrec la vigilància i el contrast dels pesos i les mesures que servien per a la venda del pa, vi, l’oli, les robes, sancionar els infractor, comprovar en els mercats la bona qualitat dels queviures i productes i llurs preus i vetllar per les obres fetes pels particulars en llurs cases.
Secretari era la persona encarregada de transcriure les reunions del consell a un paper. Aquest càrrec corresponia al rector de l’església, en aquest cas Rafael Xammar, segurament per què seria una de les poques persones que sabien llegir i escriure.
Qui podia ser escollit com a càrrec públic?
Principalment havien de complir quatre requisits: ser home, ser cap de casa o família,que aquesta sigui de les més benestants entre les existents i de contrastada reputació, tant per la seva honradesa com per la seva capacitat de gestió. Les persones capacitades rebien el nom de prohoms.
Solien ser persones que assessoraven al batlle en actes arbitrals o pericials oactuavencom a testimonis en donacions, vendes, concòrdies, etc, de tal manera que van adquirir aviat un caràcter de representativitat de la població.
Com s’escollien els càrrecs públics?
La insaculació era un procediment d’elecció, anomenat també de sac o de sac i sort, que fou establert per Alfons el Magnànim a imitació delque funcionava a les ciutats italianes, per tal de posar fi a les rivalitats dels clans familiars que detenien el poder.
El procediment era molt senzill: el Rei o el seu representant a Catalunya,aprovava una llista de totes les persones idònies per als càrrecs, el quals eren proposats pels prohoms de la universitat,els noms del quals eren col·locats, en rodolins, en unes bosses corresponents als diversos càrrecs o oficis de la corporació. El dia de l’elecció un nen menor de deu anys extreia a sort els rodolins de les bosses i hom llegia públicament els noms.
Quan es va instaurar el sistema insaculatori?
Sembla ser que el primer lloc que l’adoptà fou Xàtiva, el 1427, seguida de Menorca (1429). A Catalunya arrivà el 1450 a la ciutat de Vic i es generalitzà el darrer decenni del segle, qual el sistema fou implantat a la Generalitat de Catalunya (1493) i al municipi barceloní (1498). A Granollers, el privilegi de la insaculació fou atorgat el 1500 perdon Joan d’Austria, lloctinent del Rei, el 1522 fou atorgat a la baronia de Montbui i a La Garriga el1576 per un privilegi del lloctinent del Principat Ferran de Toledo.
A Vilamajor els reials privilegis foren concedits per l’excel·lentíssim senyor Don Manrique de Lara, lloctinent i capità general del Principat de Catalunya i comtats de Rosselló i Cerdanya el 8 de desembre de1587.
Quan es realitzava la insaculació?
Segons els Reials Privilegis concedits a la universitat de Vilamajor, cada tres anys, el dia de Sant Andreu, el 30 de Novembre, s’havia de fer una proposta dels prohoms que havien de ser insaculats.
A partir dels prohoms acceptats pel Rei o pel seu representant a Catalunya, el dia 28 de desembre s’escollien, cada any, pel mètode insaculatori els següents càrrecs municipals: jurats en cap, jurat segon, jurat tercer, oïdors de comptes, clavari, el concell de pagesos i el concell de menestrals.
La proposta pel càrrec de Batlle es realitzava el dimarts següent del septuagèsim dominica de l’any o el que és el mateix, el dimarts més proper a quinze dies abans de Carnestoltes que solia caure cap a la primera setmana de Febrer. L’elecció és realitzava cada tres anys.
L’elecció del mostassaf es solia realitzar el dia 13de Desembrede cada any.
Com era el procés d’insaculació a Vilamajor?
En les dates assenyalades anteriorment, es reunia el concell de la universitat i escollia els prohoms que havien de participar en el procés d’insaculació.
Hi havien en total de 5 bosses per un total de7 càrrecs públics . A cada bossa es posaven els noms de les persones escollides en un rodolí.Una persona podia optar a més d’un càrrec però només podia exercir un.
A Vilamajor hi havien dos comunitats molt diferenciades: els pagesos i els menestrals. Cadascú d’ells havien de tenir representació a la universitat. A cada bossa hi havia un tant per cent de pagesos i la resta menestrals, proporcional a la seva representativitat a Vilamajor.
La següent taula especifica el nombre de pagesos i menestrals hi havia en cada bossa per optar als diferents càrrecs.
|
Càrrec |
Pagesos |
Menestrals |
Total |
Places |
|
BATLLE |
12 |
4 |
16 |
1 |
|
JURAT EN CAP |
12 |
0 |
12 |
1 |
|
JURAT SEGON |
12 |
0 |
12 |
1 |
|
JURAT TERCER |
0 |
12 |
12 |
1 |
|
CLAVARI |
20 |
10 |
30 |
1 |
|
OÏDORS DE COMPTES |
20 |
10 |
30 |
3 |
|
MOSTASSAF |
3 |
0 |
3 |
1 |
|
CONCELL DE PAGESOS |
20 |
0 |
20 |
6 |
|
CONCELL DE MENESTRALS |
0 |
10 |
10 |
3 |
La taula es suficientment clarificadora que el poder de la universitat el tenien els pagesos, segurament per què es tractava de la comunitat més nombroses i benestant. La propoció es d’u a tres.
Els menestrals no podien ser ni jurat en cap ni segon, reservant-se per ells el jurat tercer. Un altre càrrec pel qual estaven vetats era el de mostassaf, possiblement per què era la persona encarregada de vigilar als menestrals.
Tots plegats, més els jurats en cap, segon i tercer, de l’any anterior, i sense comptar amb el batlle, formaven el concell de la universitat.
On i quan es celebraven els concells de la universitat?
No hi havia un edifici que fos la seu del consell de la universitat, per tant, les reunions es feien a l’edifici que pertanya a tothom: a l’església, més concretament a la seva sacristia.
No hi havia un dia concret de reunió del concell, però el dia preferit era el Diumenge, segurament aprofitant una gran assistència de persones a l’ofici religiós.
Bibliografia
1. AA.VV. “Història medieval i moderna del Vallès Oriental”. L’amarant.1994
2. COMAS I DURAN, Pere. “600 anys del carreratge quan Vilamajor, Cardedeu, El Fou i Santa Susanna esdevinguerenCarrer de Barcelona”
3. “Proa. Diccionari enciclopèdic”. Enciclopèdia catalana. 1999
Documentació
Actes del consell de la Universitat de Vilamajor entre els anys 1685-1691.Arxiu històric de l’Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.