Al llarg dels darrers 60 anys la trama urbanistica del nucli de Sant Pere de Vilamajor ha patit enormes canvis.

Per poder-ho comprovar he pejant (si clicas a sobre es fa més gran) un ortofotomapa  realitzat l’any 1956 (per l’aviació americana) on es pot observar el nucli i els seus voltants. He assenyalat diversos indrets per que us serveixi de referència atès la dolenta qualitat fotogràfica de la imatge.

Hom pot observar alguns trets diferenciadors que crec cal tenir en compte:

1. La carretera es troba oculta sota una espessa capa vegetal formada per arbres (com si fos un riu amb el bosc de ribera). La raó és purament històrica: abans els camins eren de terra de tal manera que cada cop que passaven vehicles s’aixecava una enorme polvareda.Els arbres tenien la funció de retenir la pols i evitar que pogués arribar a les llars. Per altra banda, antuvi el principal mitjà de locomoció era la trancció animal, concretament caminar. Els arbres oferien ombra en els calurosos dies d’estiu. 

Amb l’asfaltat de les carreteres una part de la funcionalitat dels arbres es van perdre, però es va decidir que romanguessin al lloc, en part per la seves altres funcions i en part per què no molestaven com a tals. No fou fins  l’augment del trànsit que es va decidir talar els arbres per pura qüestió de seguretat.

2. El nucli es trobava format per La Foça i el barri Nou (el que avui en dia envolta Can Noguera). Fora d’aquí no existia cap mena d’urbanització. Mireu Can Llobera o el camí que duu cap a Sant Elies (actualment l’avinguda de Sant Elies).  Fixeu-vos-hi que la masia de Can Derrocada  i la de Can Tomàs es trobaven a les afores del poble.

En el següent orotofotomapa s’ha afegit una nova capa corresponent al cadastre  actual el que permet veure dibuixada la trama urbana actual. Hom pot observar com a crescut el poble en 60 anys.