És el pintor i daurador de retaules per excel•lència de la nostra comarca (alt Empordà) durant bona part de la primera meitat del segle XVII. El trobem actiu des de l’any 1601 fins al 1638, data en què el seu fill Miquel continuà tot sol l’ofici del pare. Malauradament, fins ara no s’ha conservat o atribuït cap retaule d’aquest prolífic artista.
Com ja apuntàvem en els últims Annals, Gaspar Payrachs procedia del bisbat de Barcelona on suposem que havia nascut. Estava casat amb Elionor Masó, filla de Sant Antoni de Vilamajor –Vallès Oriental–. Tingueren almenys dos fills: Miquel, que continuà l’ofici patern i que l’any 1627 es casà amb una filla del notari figuerenc Miquel Gaspar Casamitjana, i Anna Maria,que l’any 1616 contragué matrimoni amb l’escultor Baltasar Enric i, en segones núpcies, amb el pintor de retaules Bernat Saüch.
Hem documentat un total de vint obres de pintura i daurat: retaule major de santa Eulàlia de Garriguella (1601); retaule del Roser de Darnius (àpoca del 1603);(8) retaule, una imatge i un tabernacle per a la capella del Roser de la parroquial d’Arenys d’Empordà (1604); retaule del Roser de l’església parroquial de Saus (1604); retaule del Roser de l’església de Sant Vicenç de Llançà (1606); retaule de la capella de sant Joan Evangelista de l’església parroquial de Beuda (1607); retaule de la capella de santa Anna de Sant Llorenç de la Muga (1610); retaule del Roser de la parroquial de Maçanet de Cabrenys (1615); retaule del Roser de Vilamalla (1616);(9) retaule de sant Jacint i sant Ramon de la capella de l’església de Sant Pere de Figueres (1616); retaule del Roser de la parroquial d’Espolla (1618); i les ja publicades:(10) retaule major de Sant Cebrià
de Vilafant (1621); retaule de Santa Caterina del Far d’Empordà (1621); retaules del Roser i de sant Benet de Sant Pere de Rodes (1621); retaule de sant Nicolau de Santa Maria de l’Estrada d’Agullana (1626); retaule del Roser de l’església de Santa Maria d’Agullana (1628); retaule de sant Isidre de la parroquial de Capmany (1628); retaule major de l’església de sant Martí del Far d’Empordà (1636); retaule de sant Joan de la capella de Sant Baldiri de Taballera del Port de la Selva (1636) i el retaule de sant Isidre de l’església de Vila-sacra (1638). També es omprometé, l’any 1614, a fer un retaule per al convent i monestir de Santa Caterina de Barcelona.
Bibliografia
SERNA I COBA, Erika; SERRA IPERALS, Joan. Documents per l’història de l’art empordanès.(1594-1618).HISTÒRIA DE L’ART AIEE, Figueres, 33(2000), pàg. 193-248