Aproximació a la batalla

Desenllaç de la batalla

Antecedents

Havent fracassat el setge de Girona però culminat amb èxit el Setge de Roses, el general Laurent Gouvion Saint-Cyr va enviar el seu exèrcit a trencar el bloqueig de Barcelona, que segons Guillaume Philibert Duhesme podia ser reconquerida per les tropes de Juan Miguel Vives.

L’ordre de Batalla

Vives va enviar 8.000 homes a Cardedeu a l’encontre dels francesos, establint dues línies de combat: una sobre el barranc del torrent del Fou, per dominar millor les avingudes, i una segona en la part més alta, amb Vives al centre sobre la carretera, Teodoro Reding a la dreta ,i a l’esquerra els miquelets de Vic.

Les tropes de la segona divisió italiana, dirigides pel general Domenico Pino, que anaven al capdavant, contravenint l’ordre de Saint-Cyr d’escometre per obrir pas a la formació en columna que duia, considerant perillós emprendre d’aquesta manera el combat, va disposar atacar les dues ales espanyoles per a afavorir l’acció sobre el centre, el flanc dret l’atacaria Luigi Mazzuchelli i l’esquerra Jacques Fontane.

La batalla

La brigada de Luigi Mazzuchelli va rebre foc d’artilleria i l’atac posterior dels hussars espanyols comandats pel coronel Ibarrola. Els miquelets van rebutjar també l’atac de les tropes del general Jacques Fontane Domenico Pino, si en aquells moments no hagués arribat el seu General en cap al camp de batalla.

Saint-Cyr, reforçant les tropes amb les de Joseph Souham va fer repetir l’atac a la divisió italiana, que va poder contenir a les tropes de Teodoro Reding, mentre que Fontane, torna a atacar i, trenca la defensa dels miquelets i ataca a continuació al centre, i les tropes espanyoles, derrotades, fugen disperses.

Conseqüències

Teodoro Reding es va reunir amb les tropes del comte de Caldagués a Molins de Rei, on havien marxat des de Barcelona davant de l’arribada de l’exèrcit de Saint-Cyr.