La necessitat que té l’home d’aportar
a la seva dieta un complement proteínic (carn) a fet que les carnisseries
fossin uns dels establiments comercials més recurrents en la història de
qualsevol poble. Vilamajor no és una excepció.
La primera documentació que trobem
d’una carnisseria data de l’any 1473, on es fa constar que es tracta d’un
negoci reial, o sigui, el rei tenia el monopoli
a tot Catalunya sobre les carnisseries. No es podria obrir una
carnisseria sense el consentiment del casal barceloní.
I per què? Doncs per què el rei tenia el
monopoli sobre qualsevol cosa, objecte o negoci que fos imprescindible per la
vida quotidiana de les persones. La carn era un element bàsic en la dieta el
que reclamava un control.
I que en treia? Principalment el control tenia un
doble objectiu: monetari i sanitari. En
el primer cas les persones que volguessin tenir al seu càrrec una carnisseria
havien de pagar un lloguer; en segon lloc es controlava la qualitat de la carn.
I
qui ho controlava? El
rei delegava les funcions de control a les universitats (ajuntaments) de cada
població (existia la figura dels mostassaf el qual controlava els pesos i
diners del mercat -establiments- del municipi). L’ajuntament es treia un diners complementaris que ajudaven a les
finances locals.
I
qui podia ser carnisser?
Qualsevol persona disposada a pagar el lloguer. A canvi es garantia que tota la
carn del municipi es venia exclusivament a la seva carnisseria (excepció de les
granges on consumien la seva pròpia carn) i els habitants del municipi tenien
l’obligació de comprar la carn a la carnisseria.
El consell de la universitat
s’encarregava periòdicament de treure a subhasta pública al més donant el dret d’explotar,
normalment pel termini d’un any, aquests establiments. Feta pública la voluntat
de la Universitat d’arrendar l’explotació i transcorregut el termini legal
perquè els interessats poguessin fer les seves ofertes, s’adjudicava al més
donant, la persona que oferia pagar més diners per fer-se càrrec de
l’explotació del negoci.
El llogater no havia de posar res atès
que el poble li facilitava un local i l’ utillatge necessari com els ganxons i
els pilons.
El pagament del lloguer no era barat:
unes 100 lliures el 1681. Tota una fortuna!! Però el negoci valia la pena…
sempre i quan es vengués carn. Es sap que el preu del lloguer fluctuava en
funció de la demanada. A major demanada (de carn) major lloguer. A l’any 1802
el lloguer constava 211 lliures.
Un exemple de contracte el tenim el signat per Antoni Sauleda i el
consell de l’any 1662. El lloguer tenia una duració del 14 d’abril, dia de
Pasqua fins carnestoltes de l’any següent. El llogater tenia l’obligació de
proveir la carnisseria de carn de moltó, d’anyell (especialment els dies de
festa), de cabra i ovella tots els diumenges. La carn de porc l’haurà de tenir els diumenges abans
de Sant Andreu. Els animals hauran de
ser morts i esquarterats davant de tota la gent, els caps hauran de ser tallats
en rodó i no podrà unir les sangs de dos
animals. També s’establia l’horari: de 10 a 20 hores a Sant Pere i de 16 a 20 a
Vilanova.
I
que es venia?
Com hom pot suposar, a la carnisseria es venia carn, concretament, i depenent
de l’època, podíem moltó, anyell,
ovella, cabrit, vedell, porc, aus i tota mena de carn considerada
comestible. No es considerava comestible
tot aquell animal que arribava mort a la carnisseria. L’únic que el podia matar
era el carnisser.
La carn no es podia vendre al preu
que el carnisser considerés més apropiat,
sinó que la llista de preus era establerta pel consell de la Universitat, d’aquesta
manera es garantia l’accés a proteïnes a tothom.
On
es trobava? El
contracte de lloguer establia que el
llogater havia de fer-se càrrec de dues carnisseries: la de Sant Pere i la de
Vilanova de Vilamajor. A Sant Perer sabem que abans de la construcció de la
nova església (1600) la carnisseria es trobava just davant de la porta
principal de l’antiga església. La
necessitat d’espai per la nova església va provocar que la carnisseria
fos enderrocada i traslladada a un lloc encara per determinar. Es sap que rebia
el nom de “la perca”. De la carnisseria
de Sant Antoni no sabem on es localitzava.
I que es feia amb els diners obtinguts
del lloguer? Per pagar despeses corrents de l’ajuntament
com les dietes que rebien els jurats (regidors) quan havien de fer visites fora
del poble, o per pagar l’adobament de la creu d’argent daurada que es trobava
en un estat lamentable ( 28/12/1680), o el 1536 els diners del lloguer varen
anar destinats a la construcció de l’església, el 1680 es paga l’empedrat de
l’església o el pont que travessa la riera
Com heu pogut veure, la carnisseria
era una font important d’ingressos per la universitat de Vilamajor
(ajuntament). Però no en fou l’única, en una mateixa situació es trobava
l’establiment de venda d’aliments (gabella) o
la taberna.
Bibliografia
Actes Universitat de Vilamajor
1609-1690.
POCH i RUESTES, Josep. Vilamajor. Un
poble forjat per comtes, capellans, pagesos i menestrals. Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.
DANTI RIU, Jaume. Propietat reial i
béns comunals al Vallès a l’època moderna.