De sempre he escoltat, als més grans del poble, la utilització del terme “la colònia”, que feia referència als estiuejants que passaven llargues temporades a Sant Antoni de Vilamajor en les seves cases d’estiu fugint de la sufocant i insalubre vida que hi havia a Barcelona a principis del segle XX.
Varen ser moltes famílies els que es varen instal·lar com els Garriga, Gallardo, Monteys, Pellicer o els Miret. A l’article us parlaré precisament d’aquesta família.
La família Miret prové de Tàrrega on tenien un ofici vinculat al món agrari. No els hauria d’anar massa bé perquè varen emigrar cap a Rubí. El 1861 nasqué un dels fills, en Gil Miret Rosselló que molt aviat, va ser enviat pels seus pares a Sabadell i després a Martorell per que aprengués un ofici, concretament aprenent de manyà de fabricant de peces de ferro (panys, claus, peces de precisió, , ferreria de construcció).
 |
| Maestranza de Artilleria de Barcelona |
Després d’haver realitzat el servei militar, va treball un temps en la “Maestranza de Artilleria de Barcelona” situada al barri de Sant Andreu . Amb el seu ofici de mecànic ajustador i donades les poques oportunitats que Catalunya li oferia, va emprendre un viatge fins a l’Argentina a l’any 1884 quan tenia 23 anys.
Es va instal·lar a la ciutat de Mendoza treballant en un taller metal·lúrgic on va coincidir amb Antoni Baldé i Prat (nat el 1855 a SPV i mort el 1911 a BCN). Els dos van fer amistat i van decidir marxar de Mendoza per anar a Rosario on, probablement, van obrir una saboneria juntament amb Manel Guitó (un altre català).
Tot indica que el negoci no va funcionar el que va provocar que, el 1888, retornessin de nou a Mendoza obrint un nou negoci, aquest cop dedicat a la seva especialitat: una ferreteria situada en el carrer Sant Luis (imatge). A les poques setmanes, en un local del costat, van obrir un taller metal·lúrgic, de 6500 m2 i 24 treballadors, on Gil Miret va exercir com a cap. L’empresa es deia “Antonio Baldé i companyia” El taller es va especialitzar en instruments i equipaments per a bodegues i destil·leries industrials.
 |
| carrer Sant Luis (Mendoza) |
Gràcies aquesta activitat, en Gil Miret va poder guanyar una petita fortuna que va invertir en altres negocis i diversos immobles.
El 1888 en Gil Miret es va casar amb una germana d’en Baldé, la Rosa, i tingueren 5 fills:
– Antoni Miret Baldé fou gerent de la casa Esteve Riera, una de les pastisseries més prestigioses de Barcelona. La família Riera, que tenia la casa pairal a la plaça Riera de Sant Antoni de Vilamajor, just on actualment es troba Kronos, era una de les nissagues més poderoses del poble.
– Ramon Miret Baldé es va casar amb la filla d’Alexander Cirici Jordana, un prestigiós advocat de Barcelona membre de la burgesia i que es va residir a Sant Antoni de Vilamajor al carrer de França número 16.
– August Miret Baldé nat el 25 de juny de 1897 a Mendoza i del qual parlaré més extensament més endavant.
– Francesc Miret Baldé que es va casar amb una de les filles de la família Monteys, una altre nissaga vinculada amb La Colònia. Es van fer una casa al carrer de França número 26, actaulement casal d’avis.
– Gil Josep Miret Baldé
El 1904 la societat Baldé i Miret es va dissoldre quan ambdós van retornar cap al seu país. Gil Miret retornà a Catalunya, juntament amb tota la seva família, el 1905 i es va instal·lar en Barcelona on va invertir en l’adquisició de diversos immobles urbans, com la que seria la seva llar situada en el carrer Salmeron 29 2on 2ona de Barcelona (actual carrer Gran de Gràcia).
En Gil Miret, com moltes famílies benestants de Barcelona, va cercar un lloc on poder estiuejar, on poder gaudir d’aire pur, d’estar en contacte amb la natura i que estigués ben comunicat.
Molt probablement el seu amic, soci i familiar, Antoni Baldé Prat, li parlaria sovint de Vilamajor i del Montseny i de les excel·lències del lloc.
Cap a l’any 1910 en Gil Miret adquireix una casa situada en el carrer França número 22 de SAV amb la clara intenció de reformar-la i adaptar-la als seus gustos burgesos.
Li va encarregar la reforma a l’arquitecte Manel Raspall i Mayol, deixeble de Lluís Domènech i Montaner. Dediquem unes línies aquesta persona.
Nat a La Garriga, en Raspall (imatge) obtingué el títol de d’arquitecte l’any 1905. El mateix any fou nomenat arquitecte municipal de Cardedeu i posteriorment de poblacions com l’Ametlla del Vallès, La Garriga, Granollers, Caldes de Montbui i Montmeló.
 |
| Manel Raspall Mayol |
En aquestes poblacions en Raspall va deixar la seva particular visió del modernisme en nombrosos edificis que hores d’ara encara podem observar.
La casa d’en Gil Miret que havia de reformar a havia de seguir els seus criteris modernistes especialment en la seva part visible: la façana.
 |
| Situació del camp de tennis |
