El catalanisme va néixer durant
la dècada dels anys 30 del segle XIX i el va articular la població més humil al
voltant de la llengua catalana, l’única que coneixien. El moviment va
entroncar-se de seguida amb el romanticisme de caire historicista que en aquell
moment s’expandia per tot el continent europeu.
La conseqüència de tot aquell
procés va ser un envigoriment generalitzat de la llengua, la cultura i les
tradicions catalanes. Però va ser arran de l’organització dels Jocs Florals a
mitjan segle XIX que el catalanisme va començar a agafar una veritable
embranzida. Aquest període s’ha definit com a ‘Renaixença’ i va ser un moment
en el qual es va viure un destacat auge cultural i també econòmic que només es va
estroncar amb el cop d’estat militar de l’any 1936 i la Guerra Civil.
Sant Antoni de Vilamajor no va
restar al marge i imbuït pel moviment va
decidir, en el mes de setembre de 1899, esborrar el ridículs noms castellans
dels carrers rebatejant-los amb personatges, persones o objectes en català,
donant a més a una plaça el nom de Plaça Catalunya , la
qual, actualment, desconeixem quina és.
BIBLIOGRAFIA
BATLLE, Joan. Calendari català
per l’any 1899. L’Arxiu. Barcelona