Al segle XI hagueren diverses condicions favorables que van possibilitar el desenvolupament i expansió del romànic. Aquestes foren:

•  La desvinculació gradual dels comtats catalans de la monarquia franca i l’apropament a Itàlia i el Papat. Hagueren intensos intercanvis culturals entre totes dues penínsules gràcies a les nombroses delegacions polítiques i eclesiàstiques que realitzaven constants viatges.
• La conquesta de terres musulmanes, la millora en l’ utillatge agrícola i la creació d’infraestructures hidràuliques  va permetre l’expansió dels conreus propiciant una major producció agrícola el que va permetre tenir una població millor alimentada fins el punt que hagué un excedent el que afavorí  la creació d’una economia d’intercanvi.  El resultat de tot plegat fou un creixement demogràfic.
• L’arribada d’or  provinent dels tributs que els musulmans havien de pagar als comtes de la Marca Hispànica a canvi de la pau o com a indemnització de guerra. 
• El fervor religiós amb l’entrada del nou mil·lenni. 

En aquest context de prosperitat econòmica, el fidels devots com a compensació de la misericòrdia de Deu per deixar-los continuar varen començar a construir nombroses edificacions religioses, principalment esglésies i monestirs.

Tot girava al voltant de la religió, i l’arquitectura no restà a part. Les esglésies havien de representar l’anima humana: ximplesa representada per la geometria; la  senzillesa amb la utilització de les línies verticals i horitzontals, arcs senzills i la  puresa amb una tosca ornamentació.

Fou a partir d’aquest segle quan van aparèixer dues tendències que trencaren  amb les tradicions culturals preromàniques. El primer romànic o llombard (segles XI-XII), i el segon romànic o ple (segles XII-XIV)

Primer romànic 

Les bones relacions polítiques entre Itàlia i el comtat de Barcelona va propiciar un intercanvi cultural on clarament sortí beneficiada Catalunya. Els mestres de cases llombards foren contractats per la noblesa, l’església i qui sap si també les cases comtals catalanes, per la construcció d’esglésies.

Recordem que vivim una època d’esplendor econòmic i religiós. Canviar de mil·lenni sense que passés res  provocà un  enorme alleujament a la població que ho atribuí a un miracle diví. Com a recompensa, tota la Catalunya vella s’omplí d’esglésies, les quals foren construïdes per mestres de cases llombards o deixebles d’ells en un primer moment, i posteriorment foren senzillament copiades pels mestres de cases locals.

L’arquitectura del primer romànic es caracteritza per:

• Nou disseny arquitectònic  amb la construcció d’esglésies de creu llatina amb tres naus i un absis semicircular. Es construeixen torres quadrades enlloc de les circulars que faran funcions de campanars. 
• Utilització de nous elements arquitectònics com  la volta de canó i d’aresta,  la cúpula i el pilar com a suport en substitució de la columna, el que permetrà fer un sostre de pedra enlloc de fusta. 
• Aparell   rústic, poc treballat, de reduïdes dimensions i que solia estar fet per un moler, Es sol emprar l’opus quadratum  amb els carreus units amb morter de grossa sorra amb calç que donen lloc a juntures molt amples. No es solia emprar l’encofrat (opus romanense). Podem trobar trossos de maó més antics que han estat aprofitats d’altres construccions.
• Una ornamentació exterior abstracta molt austera amb la utilització d’arcs cecs, laseres i cadenes d’engranatge.  L’edificació es colorejava mitjançant la utilització de carreus de color com la pedra sorrenca molt fàcil de treballar, abundant i poc pesada. El color vermell feia que l’edificació destaqués per sobre de la resta.    

L’arquitectura llombarda es va expandí ràpidament per  tot el territori català creant-se estils propis, com l’occidental caracteritzat pels campanars alts i esvelts (esglésies andorranes, Vall d’Aran, Pallars o Alt Urgell)  o l’oriental  amb campanars de planta quadrada (Breda, Ripoll, Cuixà).

El primer edifici amb plenes característiques llombardes fou Sant Pere de Rodes l’any 1022.

Un exemple clar  ho tenim a casa nostre, concretament amb la Torre Roja. En ella podem trobar nombrosos exemples d’arquitectura llombarda o el primer romànic. 

A la imatge es poden veure els arcs cecs, les cadenes d’engranatge i les leseres així com el parament característic de l’estil llombard.

En un proper article analitzaré cadascú d’aquest elements.

Bibliografia

VALDEARCOS, E. El arte romanico. Clio 34, 2008. http://clio.rediris.es ISSN 1139-6237

KENNETH JOHN CONANT Arqueologia carolingia y romanica 800-1200. Catedra 2001

ESTEBAN LORENTE, Juan Francisco. La metrologia y sus consecuencias en los edificios de l’Alta edad media española III. El primer románico en España. Artigrama, num 22,2007. Pag 423-427