Catalunya es trobava sota la tutela de la monarquia espanyola. El màxim representant del Rei a casa nostra era el virrei o lloctinent o capità general, el qual tenia plenes competències en la jurisdicció civil, criminal i administrativa.

En un grau inferior trobem els veguers que representaven la jurisdicció del districte o vegueria, els quals eren nomenats pel Rei per exercir el seu càrrec per un temps de tres anys. Les seves funcions eren judicials, administratives, locals i governatives, policials i militars, entre d’altres. Algunes vegueries eren tant grans i per tant, tant difícils d’administrar, que es dividien en sotsvegueries, les quals estaven comandades pel sotsveguer.

Les vegueries i sotsvegueries es trobaven formades per les universitats o municipis, els quals tenien el batlle com a representant del Rei exercint les funcions que els Reials privilegis li havien atorgats. A Vilamajor entenia de causes civils i criminals sempre que el reu no hagués de sofrir pena de mort i mutilació, i a més era el recaptador de tributs. Fins el 1377 hagué un batlle per tot el terme de Vilamajor, inclòs Cardedeu, però a partir d’aquesta data s’escollien un per cada població o universitat

El batlle depenia de la batllia general, tenint al capdavant el batlle general, que era un oficial del Rei amb caràcter perpetu. Sota la seva tutela es trobava el Reial Consell de la Batllia General formada per advocats, un procurador fiscal i escrivans. Entres les seves atribucions es trobava l’administració central del fisc reial i vetllar per la conservació dels interessos reials respecta tots els béns. Fiscalment controlava el dret de pes del rai, les taxes derivades del trànsit i transmissió de certes mercaderies. Administrativament autoritzava l’obertura de carnisseries, fleques, hostals, tavernes, ..etc, i llicències per edificar en places i vies públiques.

La Reial Tresoreria, formada pel tresorer general i el regent de la tresoreria intervenien en l’atorgament i concessions als municipis d’imposicions que afectessin el reial patrimoni.

Finalment hi havia el mestre racional de la Cort del rei que era la màxima autoritat de l’administració financera reial i controlava tota la gestió financera de tots els oficis reials. En nom seu, el lloctinent de mestre racional és el que rebia i procedia a la revisió dels comptes dels béns del patrimoni reial a Catalunya.

La universitat de Vilamajor formava part de la sotsvegueria del Vallès la qual depenia de la vegueria de Barcelona, que a voltes es trobava inserida en el virregnat de Catalunya.

Malgrat tot, l’estructura de l’administració reial tenia limitada les seves competències ja que es trobava supeditada als Reials Privilegis atorgats i els quals eren defensats per les corts catalanes delegades en la Generalitat de Catalunya.