Molt es parla de l’església
de Sant Pere, la catedral del Vallès, en el seu conjunt, però poc es parla dels
seus detalls. En el present article parlarem d’un detall de l’església, potser
un dels més important però a la vegada menys estudiats: les portes.
L’accés a l’edifici
religiós s’efectua a través de la porta principal, que a la vegada n’és l’única,
la qual es troba formada per dues fulles de fusta, cadascuna independent de l’altre,
de grans dimensions. El manteniment al llarg dels anys que ha comportat
nombroses reparacions i capes de pintura, l’ha conservat en un magnífic estat
de tal manera que, per un novell, podria donar a entendre que es tracta d’una
porta gens antiga. Res més lluny de la realitat.
Malgrat que l’església
fou consagrada l’any 1600 i que hi hagi una inscripció a la façana que posi que
es va acabar l’any 1604, l’edifici no es va acabar totalment fins l’any 1677. L’any 1621 es va reunir el consell general de
la universitat de Vilamajor per decidir que fer amb l’església la qual es troba
a mig fer. Es va decidir que calien
continuar les obres les quals havien de ser finançades pels propis habitants de
la universitat. Es signà una concòrdia entre els consell, el bisbat i el rector,
el Dr. Domingo Rourell, on s’especifica com ha de ser l’església, els materials
que s’empren i qui els finança.
El 5 de juny de
1639 es torna a reunir el consell general perquè ha sorgit un problema el qual
cal solucionar-ho entre tots els habitants de Vilamajor. Segons el capítol III
de la concòrdia, les portes de l’església havien de ser d’alber, un arbre de
ribera que té una fusta de qualitat baixa poc adequada per la construcció de
portes però que té un cost molt reduït. El Dr. Rourell proposa que enlloc de
fer les portes d’alber es facin de melic o fustets de Tortosa de millor
qualitat que l’alber i que li donarà més prestigi a l’església.
Però que és el
melic o fustet de Tortosa? El melic d’una arbre és l’arrel central més
llarga que té. Un fust és una biga i un fustet és un encairat de fusta de pi.
Tenim, doncs, que un melic o fustet és una part de l’arrel de l’arbre de pi que
s’aprofita per fer-hi bigues. Dins dels fustets que podien trobar per
Catalunya, el de Tortosa tenia fama de ser dels millors, podent-se adquirir en
el mercat que es feria a dita població. Solia tenir una llargària de 20 o 24 pams.
El Consell accepta
el canvi però amb condicions: per evitar que el Dr. Rourell enganyi a la
població i per evitar que donin “gat per llebre” el Consell mana que dos
experts fusters han de certificar que la fusta adquirida sigui de pi i de
Tortosa, per això quan siguin tallades han d’examinar-la per comprovar que la fusta no estigui
vidriosa ni tingui albeca que és la capa de la fusta dels arbres, de color
clar, poc dura, situada immediatament dessota l’escorça i que té la constitució fisicoquímica que
correspon als teixits actius de l’arbre, per la qual cosa, a més d’ésser molt
tova, té poca resistència, per això se sol separar, ensems amb l’escorça, de la
resta del tronc destinat a la fusteria. Una darrera condició és que les portes
estiguin acabades per un espai d’un mes. Es sap que després d’un any les obres
no complien amb la cronologia exigida, però es fa menció de forma general no
especificant-se si les portes ja estaven col·locades.
