La informació està extreta d’un altre bloc. Si vols veure l’original clica el títol
Dimecres 24 de juny de 2.009, anàvem el Juan Navazo i Montero i l’Antonio Mora Vergés a Sant Pere de Vilamajor, als límits del Vallès Oriental i el Baix Montseny.
Sant Pere de Vilamajor és un municipi de la comarca del Vallès Oriental situat en el seu extrem més septentrional, a la vessant més meridional del Pla de La Calma. Amb un àrea de 35 km2 és un dels municipis més extensos de la comarca però alhora amb una de les densitats de població més baixes. Limita al sud amb Sant Antoni de Vilamajor, a l’est amb Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera i Fogars de Montclús, al nord amb Montseny i a l´oest amb Tagamanent, Cànoves i Samalús i Cardedeu. La principal via de comunicació és un ramal de la carretera BP-5107, que va de Llinars a Sant Llorenç Savall , passa per Sant Antoni de Vilamajor i dallà dóna accés als diversos nuclis habitats que conformen el municipi.
Algunes dades històriques de l’església de Sant Pere de Vilamajor.
Fou construïda entre el 1581 i el 1610, en un estil gòtic tardà amb elements renaixentistes.
Es va situar en el petit promontori on es trobava l’antic palau senyorial, situació excel·lent que la configura com una de les esglésies més esveltes de la comarca. Des de sempre ha estat dedicada a Sant Pere. Es van aprofitar les pedres d’aquest palau per poder fer l’església, deixant només la torre, com hem explicat abans. Es tracta d’una de les esglésies rurals més representatives de la diòcesi.
El govern del principat va prohibir als vilamajorencs, el 1553, que utilitzessin les restes del castell de Vilamajor si no ere per a la reconstrucció de l’església que s’edificà sobre el pati d’armes de l’antic castell.
Abans de la seva construcció hi havia una antiga esglesiola també dedicada a Sant Pere d’estil romànic. Estava situada al costat de l’església actual, dins del recinte del castell. En el moment de la consagració es va fer una processó de l’antiga esglesiola a l’actual per dur-li les imatges de l’antic temple.
© Antonio Mora Vergés