He localitzat a l’arxiu nacional de Catalunya, amb codi de referència ANC1-172-T-2, un document del 30 de juliol de 1210 que ens parla de l’antigor del Can Riba. Es tracta d’una donació atorgada per Saurina de Goscons a favor del seu fill Arnau de Goscons, veïns de Sant Pere de Vilamajor.
El contingut és el següent: l’atorgant, dóna al seu fill Arnau de Goscons, per raó de matrimoni, tots els béns que integren la possessió familiar del mas de Riba, en alou i possessió perpètua, situat en el terme de la parròquia de Sant Pere de Vilamajor.
Un document tant curt ens pot proporcionar molta informació sobre el Vilamajor del segle XIII, i específicament en el mas Riba. Analitzem.
La família Goscons: Nissaga noble castlans del castell de Montpalau, pertanyent a la família Cabrera, a la qual li devien vassallatge. En una data indeterminada, però hauria de situar-se en el darrer quart del segle XII, la família Goscons es va emparentar amb la família Riba gràcies al matrimoni de Saurina de Goscons amb Bernat Riba. De la unió va néixer Arnau de Goscons, probablement primogènit i hereu.
La família Riba: La primera informació que tenim sobre la família Riba és d’un document de l’any 1235 on Bernat de Lledó, tinent, batlle i procurador de la Candela de Santa Maria, amb el consell i voluntat dels clergues i prohoms de Vilamajor, dóna i estableix a perpetuïtat a Guillem de Riba, a la seva muller Berenguera i als seus descendents, una peça de terra que és alou propi i franc de Santa Maria i de la seva candela i que es troba a la parròquia de Sant Pere en el pla de Riba. Limita a llevant amb les vores de Longana (Serra Llarga?), a migjorn amb una tinença de Guillem de Riba, a ponent, amb el camí públic i al nord amb una tinença de Berenguer Gras.
Aquest Guillem de Riba hauria de ser el net de Saurina de Goscons i Bernat Riba i fill d’Arnau de Goscons, el qual va rebre de la Candela de Santa Maria ,en emfiteusi, una peça de terra situada a la zona on actualment trobem can Riba
En el testament de Pere de Riba el pagès del mas homònim de Vilamajor, fet el 1348, l’any de la pesta negra, consta una deixa de 100 sous a l’església de Sant Pere perquè els preveres, diaques i beneficiaris oficiïn perpètuament cada any una missa aniversari en el dia de la seva mort. Deixa vídua i cinc fills, 4 homes i una dona. No tothom es podia permetre els dispensi, només els que tenen un poder econòmic. Hauria de ser una de les famílies benestants del Vilamajor medieval.
El mas Riba: Tres són els documents que ens aporten dades sobre el mas.
El primer document que ens parla del topònim Riba és de l’any 1174 on Arnau d’Ollet va vendre a l’església de Vilamajor un llinar del pla de Riba que limitava al nord amb un alou del rei.
El document de l’any 1235 ens parla dels tractes entre la candela de Santa Maria i els Riba, el qual he exposat en anterior línees.
Finalment, el tercer és un document de l’any 1240, on Arnau de Sant Lleïr, senyor directe del mas Prat i del mas Logaiola (Lonaiola i Longayda), complint el desig dels seus pares difunts grava aquest masos amb tres quarteres de forment mesura de Granollers que anualment hauran de satisfer a l’església de Sant Pere com a cens. Signen com a testimonis els pagesos de can Canal, can Roig, can Sunyer, can Gol o Gual, can Clavell, can Riba, Can Tona i can Mora.
La conclusió que podem extreure és l’existència del mas Riba possiblement des d’abans del 1174 el qual hauria d’estar situat on actualment trobem can Riba, al veïnat del Pla, a escassament un quilòmetre del nucli.
En resumides comptes, durant la primera meitat del segle XIII es té coneixement documental de l’existència del mas Riba (el qual coincideix amb l’actual can Riba) dedicat al conreu del lli i que pertany a Arnau, fruit de la unió de dues poderoses famílies, la noble Goscons d’Arenys, i la benestant Riba de Vilamajor.
Bibliografia
AVENTIN I PUIG, Mercè. La societat rural a Catalunya en temps feudals. Columna assaig.
AVENTIN I PUIG, Mercè. Vilamajor 872-1299. Editorial Ausa
Arxiu nacional de Catalunya. Referència ANC1-172-T-2