Des de quan existeix Vilamajor? Per respondre a la pregunta ens hem de basar en les diferents fonts d’informació existent.

La resta més antiga és La Nena, una devesa ibera localitzada entre els murs de Can Canal i amb una datació imprecisa però situada entre els segles IV i III abans de la nostra era. Malauradament no és una font fiable per què l’escultura va poder ser traslladada d’un indret desconegut fins a la masia.

El document més antic que ens parla de Vilamajor és la làpida del prevere Orila la qual data de l’any 872, el que ens situaria a finals del segle IX, en ple procés repoblador de les terres abandonades per les escomeses sarraïnes.

Hom pot observar que entre l’un i l’altre hi ha més de 12 segles de diferència. Més de 1200 anys!!. Que hi havia a Vilamajor?

La resposta és fàcil: no es sap. Només podem fer elucubracions i hipòtesi basat en diverses fonts d’informació. Una d’elles és l’anàlisi dels topònims existents, molt especialment del que dóna nom al municipi: Vilamajor.

El punt de partida és l’ordenament poblacional que imposa l’Imperi Romà a les províncies hispàniques basat en el fundus que força l’abandonament dels assentament ibèrics en alçada vers el pla. Així, en l’època imperial romana, la majoria de les explotacions agrícoles es concentren a les àrees planeres, a prop de les principals vies de comunicació i a prop dels cursos fluvials. Es construeixen noves zones residencials amb el domus com a principal arquitectura.

La crisi de l’Imperi porta que al llarg dels segles V i VI, els vells edificis del domus es deteriorin i s’abandonin definitivament. Les invasions germàniques transforma el paisatge convertint els domus en una nova àrea de transformació o d’emmagatzematge. Durant el segle VII els poblaments es tornen més petits i més dispersos, situant el centre a dalt d’un petit pujolet, més fàcil de defensar que no pas la plana. Reben el nom de villae.

El que avui coneixem com a Vilamajor (Sant Pere i sant Antoni) es trobava formada per sis villae: Magore (Sant Pere),: Brucarias (Brugueres), Cannes (Canyes), Rasa (el Pla de Sant Antoni), Goma (Vilanova de Vilamajor) i Riffa (Sant Jaume de Rifà).
Foren en aquesta època quan es van començar a construir les primeres esglésies o oratoris.

Si sou àvids us haureu donat compte que la successió de fets coincideix plenament amb les fonts d’informació demostrades existents. Tot plegat fa pensar que el nostre passat més allunyat demostrable, encara que sigui per proves circumstancials, cal situar-lo al segle VII amb el naixement de les villae visigodes. Possiblement també existia Vilamajor durant l’època romana, i probablement durant els ibers, però el fets és difícil de demostrar.