La trajectòria de Pere
Pruna O’Cerans és principalment coneguda per la pintura, tot i que també va
incloure el dibuix, el gravat, el disseny de figurins per a ballet i òpera i la
pintura mural, entre altres. De molt jove va viure una ascensió ràpida cap a la
fama i el reconeixement internacionals.

Pruna va ser un home d’una gran vida interior, que contrastava amb la vida
social del gran món i les èpoques de dissipació que va protagonitzar a la Barcelona
de postguerra. La necessitat de recolliment es va manifestar en una
religiositat profunda que va menar-lo a buscar la pau al monestir de
Montserrat, on passà llargues temporades, seguint la vida monacal.

El si familiar fou el bressol d’aquest sentiment: la mare procedia d’una
família de catòlics irlandesos que havia abandonat el país d’orígen per
problemes religiosos i s’havia instal•lat a Sant Antoni de Vilamajor.

Quan Pere Pruna tenia set anys se li va declarar una forta anèmia, que li
afectà la vista. Els metges van prescriure-li deixar l’Escola Francesa on
estudiava, per un temps i fer repós. El traslladaren a casa dels avis materns,
a Sant Antoni de Vilamajor, on hi va residir dos anys. La seva mare havia estat
mestra i secretària de l’Ajuntament. A desgrat de la prohibició –“no estudiar”
per no cansar la vista – el jove Pere Pruna, desatenent els consells mèdics, es
lliurà àvidament a la lectura i en va descobrir la seva passió, aprofitant-se
de què el seu avi tenia les claus d’una finca dels Soler i Cepeda (llunyans
descendents de Santa Teresa de Jesús) en la que hi havia una ben nodrida
biblioteca.