Al llarg del segle
XIII, el rei Jaume I concedeix els reials privilegis als habitants de Vilamajor
(1249) entre els quals destaca la desgravació fiscal com no haver de pagar el
delme de l’oliva, de la riberada i “d’altres coses que no siguin en costum”
(1252); la renúncia a perpetuïtat dels mals usos com la intestia, la cugucia i
eixorquia “ a fi que siguin lliures, francs i immunes tota la vida” (1262); o
bé es concedí el privilegi a perpetuïtat que els habitants de Vilamajor
poguessin resoldre davant del seu batlle qualsevol qüestió que tinguin entre
ells, menys els homicidis o les apel•lacions o bé que els litigants siguin
d’altres poblacions i si es donés alguns d’ aquest casos el que entén és el
batlle de Barcelona (1264).
En el segle XVII
apareix la família noble Copons, entre ells Joan Copons Falcó i d’Aymerich com
a titular dels drets dominicals a la banda de Sant Pere de Vilamajor, Santa
Susanna i Cànoves. Això fa pensar que quan la casa de Barcelona va vendre o
cedir part de les seves propietats vallesanes, un dels adquirents van ser els
descendents d’una família que ja en temps de Ramon Berenguer IV s’havia mogut
per aquells indrets. Entre les cases que aquest nobles tenen el domini directe
figuren Can Planell, el Surell, el Cortès, Can Nadal, Vallmanya i moltes
altres.
El 1728, la Reial
Audiència de Catalunya rep una causa de Pere Pau Ros , Antoni Collell i altres
habitants de Sant Pere de Vilamajor, una
denúncia contra Juan Copons i Aymerich i Josefa Copons per obligar-los a
pagar lluïsmes (dret del senyor
directe a rebre una part del valor de la
cosa que es transmet a una tercera persona)
per la venda de cases, quan al·leguen que tenen els reials privilegis
que ho prohibeixen.
Bibliografia
PORTALS I MARTI,
Joan. La costa del Montseny. Entre el Turó de l’Home i la Tordera.
Arxiu de la corona
d’Arago. ACA Real audiència. Pleitos civiles 17546