Aquesta informació està extreta d’un altre bloc. Si vols veure l’original clica el títol

Deixàvem el vehicle abans del mas Samon, ens calcàvem les botes, ens posàvem el barret de palla, estiràvem els pals de treking, i començàvem a caminar, anàvem el Feliu Añaños i Masllovet, el Joan Navazo i Montero, i l’Antonio Mora Vergés .

Saludàvem al masover del Samon, que ens farà saber que la Font Fresca te un bon cabal, continuarem pel costat del Villaró fins al mas Joan, i des d’allà baixarem fins a Santa Susanna.

La demarcació de Santa Susanna, que comprèn tot el sector N del terme a partir del turó de Sant Elies, és un país totalment montsenyenc i la seva feligresia, tota ella en cases de pagès isolades, s’estén pel vessant graonat que va del turó de Pi Novell (1 272 m d’altitud) a tocar de la Tordera, enfront de l’Illa i del gran hostal de Sant Roc. És un indret emboscat, amb grans alzinars i castanyedes fins a les parts més baixes. L’església parroquial de Santa Susanna es troba davant la Costa de Montseny, a la qual estigué unida tres segles, a 750 m d’altitud, en un antic replà d’erosió.

El lloc és documentat des del 1190 i la provisió parroquial era un dret dels domers de Vilamajor. El 1413 la parròquia tenia només 4 famílies (la de la rectoria, i els masos del Terrer, el Samont i Vallmanya). Aquest cens passà a cinc famílies el 1553. Aquesta escassetat de feligresia féu que el 1566 aquesta parròquia fos unida en qualitat d’annexa a la de Sant Esteve de la Costa; malgrat tot, continuà amb plens drets parroquials de terme i fonts baptismals.

L’església parroquial es féu nova a partir de l’any 1683, per tal com l’antiga es trobava sense volta i totalment ruïnosa. És un edifici d’una nau amb volta apuntada, capelles laterals i una sagristia a la part de migdia i un petit campanar a ponent, amb accés per l’exterior. El seu cens, que era d’uns 140 habitants el 1920, ara no arriba a 30 persones. L’església recuperà la seva independència parroquial entorn del 1870, però després del 1940 restà sense capellà i l’església es trobava darrerament molt abandonada amb les tombes del cementiri obertes, fins que va ésser restaurada l’any 1980. A l’ermita de Santa Susanna se celebra un aplec el 10 d’agost.

Té oberts els antics masos del Samont i el Terrer i algunes altres cases més modernes de la part baixa. Algunes cases són habitades temporalment a l’estiu per gent que vol fruir de la pau i els amples horitzons vers el massís de les Agudes i el turó de l’Home, que s’albiren des de la seva privilegiada situació.

Trobem a la pàgina de l’ajuntament de Sant Pere de Vilamajor :

Santa Susanna és una petita església muntanyenca situada a l’extrem nord-est del terme, en el veïnat del mateix nom. Va adquirir la categoria de parròquia durant l’edat mitjana . L’edifici actual fou edificat el 1683 reaprofitant elements de l’edificació primitiva, situada més al nord. Es tracta d’un temple petit de 12×7 metres d’una sola nau amb volta apuntada i campanar quadrat . De la rectoria que es va construir al costat, només en queda alguna resta. Es celebra un aplec cada 11 d’agost.

Santa Susanna, fou per alguns primitivament de Samon [ l’article salat, en aquest cas, fora lo o el,. I no la ] : A l’edat mitjana l’article salat era l’article predominant en tots els dialectes, com ho demostra la seva presència fossilitzada en la toponímia. Posteriorment, per influència de la la cultura occitana, l’article estàndard prengué més prestigi i esdevingué l’article propi del llenguatge formal. Trobam una mostra de l’anterior difusió de l’article salat en els registres informals en l’ús exclusiu del demostratiu ipse, ipsa, ipsum amb valor d’article determinat en els texts catalans en llatí de l’època preliterària del català, i en els topònims del Principat que conserven aglutinat l’article salat (Sant Joan Despí, Collserola (‘coll (de) s’erola’), Sant Climent Sescebes…).

Hui en dia, el parlar salat del Principat sols sobreviviu -agònicament – entre els més vells de les viles costaneres, entre els rius Tordera i Ter, i a la vila de Cadaqués on encara és prou vigent (Alegre, 1991, p. 107).

Recollim imatges d’aquest indret màgic mentre creixen els núvols davant el Turó de l’Home; en la tornada pujarem fins a la Font Fresca del Samon on ens refrescarem.

La solitària parròquia eternament encarada al Turó de l’Home, continuarà tossudament recordant-nos el periple vital de la seva patrona Susanna (280 – 295) ; és una santa romana. Va ser decapitada per negar-se a oferir sacrificis al déu Júpiter.

Va néixer a Roma en l’any 280, filla Gabino (futur sant) i neboda (segons les seves hagiògrafs) del papa Cayo, ambdós familiars propers de l’emperador de l’època, Diocleciano. Poc després del naixement de la seva única filla, Gabino enviudo i es va convertir en sacerdot. Susanna, entre tant, va ser educada en el cristianisme per uns familiars. Posseïdora d’una gran intel·ligència, des de petita va mostrar un gran interès per les sagrades escriptures. A l’edat de 12 anys dedicava part del seu temps a comentar els missatges dels sants pares.

Mor màrtir per ordre de Diocleciano, sent decapitada l’11 d’agost de l’any 295. L’Església la recorda el mateix dia de la seva mort.

© Antonio Mora Vergés