Des del segle IX Vilamajor ha estat feu comtal, o sigui, el comte era el propietari de la terra que comprenia  les parròquies de Cardedeu, Vilamajor, Alfou i Santa Susanna. D’ella treia uns rendiments que servien per sufragar les seves despeses. I com ho feia? repoblant la terra amb nouvinguts vinguts d’altres terres catalanes, especialment del Ripollès  Aquest “colons” se’ls adjudicava una peça de terra la qual havien de conrear i dels resultats obtinguts, una part anava a parar al comte. El casal de Barcelona, a canvi, els garantia la seguretat i el gaudiment d’uns privilegis que altres pagesos situats en terres d’altres nobles no gaudien.

Però no totes les terres eren seves. Hi havia una minoria que tenien terres pròpies, de la seva propietat, i les quals no estaven sotmeses al pagament de tributs al comte. Eren els hereus dels hispanoromans, els antics habitants dels antigues villes romanes i visigodes.

No dependre de ningú tenia unes avantatges, però també inconvenients, entre ells no gaudir de la protecció del comte. Per questa raó, homes lliures, a mitjans del segle XII, en temps de Ramon Berenguer IV, homes lliures van sol·licitar l’empara dels comte, a qui pagaven un cens anual per la protecció que els dispensava.

Un exemple el tenim a Vilamajor on el 28 de juny de 1159, Guillem del Pla va demanar la tutela reial a fi que  el  comte custodiés  tot els seus béns, la seva persona i d  els seus més propers a canvi de donar-li  un cens anual consistent en un porc  o tres sous en moneda els quals havien de pagar en la festivitat de Sant Andreu pagant al batlle de Barcelona. El comte ordena al batlle de Vilamajor que  procedeixi a defensar a Guillem del Pla de tots els homes que volguessin perjudicar-li.

Bibliografia

BALARY JOBANY, Josep . Orígens històrics de Catalunya