Consultant el llibre d’actes de la universitat de Vilamajor (antic ajuntament), vaig trobar una història força interessant que mostra les presions que rebia el consell de la Universitat per part de les autoritat superiors.
La primera part explico la història. A la segona part trobareu, traduïdes, les anotacions que consten a l’acta de la universitat.

Ferran Sarrià

“El 1690 els francesos ocupen Ripoll. Donat que és el pas natural de les tropes franceses cap al sud, el monarca decideix enviar un exèrcit per aturar l’avançament de les tropes franceses. S’envia l’exèrcit fins al Ripollès al qual li manquen la logística necessària pel seu manteniment, concreatment aliments (gra)
El gra sol•licitat a les diverses universitats s’emmagatzema a la vila de La Garriga al voltants de la primera meitat de l’any 1691.
El sotsveguer del Vallès, Narcís Anglasell, envià una ordre al consell de Vilamajor, el dia 22 de juny de 1691, demanant que els hi enviïn a La Garriga deu animals grossos, que s’han d’entendre per animals de càrrega i arrossegament com ases, cavalls…, per transportar el gra fins a Ripoll.
Donat que la universitat de Vilamajor considera que és una gran demanda, envien a Isidre Montaner (jurat del consell de la universitat de Vilamajor) fins a La Garriga per ajustar-se (parlamentar o negociar) amb el sotsveguer i intentar reduir la quantitat.
El problema no era tant tenir-los sinó trobar-los. El sistema que s’emprava era el de lloguer del bestiar amb la condició que si l’enemic l’arrabassava, la universitat els hauria de pagar (els animals). Per saber-ne el total de cavalcadures que hi ha al terme, es decideix fer-ne un llistat. Del llistat es veu que un propietari s’ajusta a un preu raonable pel lloguer del seu bestiar. No sabem exactament quantes es van enviar però el 3 de juliol de 1691 hi ha a La Garriga quatre cavalcadures enviades per Vilamajor. Molt poques, segons apreciació del sotsveguer del Vallès el qual demana més.
El consell de Vilamajor decideix enviar totes les cavalcadures possibles que s’ajustin a un lloguer d’un real per dia. Només es poden trobar dues les quals s’envien el 8 d’agost de 1691.
Malgrat les dificultats per trobar-ne més i la mancança de diners que hi ha, Narcís d’Anglasell demanarà cinc cavalcadures més. La universitat diu que es portaran les que es pugui al menor preu possible.
Ja es pot observar l’enorme pressió que tenia Vilamajor per part de l’exèrcit. Per una banda cal notar els següents temes:
1.L’exèrcit havia de demanar ajuda a les universitat per poder transportar el gra amb el qual s’alimentaran bestiar i soldats per la batalla de Ripoll.
2.Demanen cavalcadures, que podria ser cavalls. No es tracta d’un material fàcilment trobable malgrat tot sembla que a Vilamajor hi ha.
3.No tothom accepta deixar la seva cavalcadura. Les raons son: és un material imprescindible per conrear. Sense cavall, ase, mul o bous la subsistència de la família era força difícil. El lloguer que donen no deuria ser molt alt ja que sempre es cerquen els preus al màxim ajustats. Finalment es tracte de material en lloguer el qual pot patir danys, mort o desaparicions. Si succeiex la desgràcia la universitat ha de fer-se càrrec de les despeses.
4.El nombre total de cavalcadures enviades son 6 segures, més 5 que reclamen, més les donades al començament unes 10. En total 21 malgrat tot crec que no haurien de ser tantes. “.

Actes:

1.Dia 22 de juny de 1691. Trobant-se don Narcis Anglasell a La Garriga des d’on ha enviat una carta amb l’ordre que aquesta universitat enviï deu animals grossos per a portar los grans que són a La Garriga a l’exèrcit. Es decideix que vagi Isidre Montaner per intentar portar les que menys es pugui. I les que s’hagin d’enviar es lloguin i per això cal fer un llistat de totes les cavalcadures grosses que hi ha en el terme i que aquestes les facin anar a La Garriga.
2.Dimarts 3 de juliol de 1691. Narcís d’Anglasell (del qual no tenim cap mena de dada, però podria tractar-se del sost-veguer) diu al consell de la universitat (es rep una ordre) que s’enviïn més cavalcadures per transportar els grans que son a La Garriga fins a Ripoll, que és on es troba l’exèrcit El consell decideix enviar quatre cavalcadures i en cas que el nombre no sigui suficient puguin els jurats augmentar-lo. Les cavalcadures són llogades, al millor preu possible. En cas que l’enemic agafés les cavalcadures, la universitat les pagarà.
3.Diumenge 8 de juliol de 1691. A Narcís d’Anglasell no li han semblat bé el nombre de cavalcadures aportades per Vilamajor. Es porten totes les cavalcadures que es puguin llogar a un preu d’1 (reial) per jornal. Però donat que no es trobem per aquest preu només s’envien dos.
4.Diumenge 23 d’Agost de 1691. S’ha rebut carta del sotsveguer del Vallès dient que li enviïn cinc cavalcadures més. Han deliberat que enviïn les que menor numero puguin ajustar i les ajustades les que a menor preu puguin trobar.