La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l’òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del segle XIII fins al segle XVIII. Establertes el 1283, segons Thomas Bisson, han estat
considerades pels historiadors el model per excel·lència del parlament medieval.
Les
componien el Rei i els anomenats 3 braços de corts: l’eclesiàstic, el militar o noble,
i el reial o de les viles.
Braç eclesiàstic: Braç de les corts dels regnes de la corona
catalanoaragonesa en el qual s’aplegaven els representants de l’Església. En
formaven part l’arquebisbe de Tarragona, els capítols de les catedrals, els
priors dels convents i els abats dels principals monestirs i els representants
de l’Orde de Sant Joan.
Vilamajor no en tenia cap representant.
Braç militar:
Braç de les corts dels regnes de la corona
catalanoaragonesa en el qual s’aplegaven els representants de la noblesa feudal
laica, detenidora de feus i baronies. Al Principat el seu poder ultrapassava la
tercera part del territori i dels seus habitants. N’era cap el comte, després el
duc de Cardona, i seguidament els barons, cavallers, generosos i homes de
paratge, sense, però, que poguessin tenir vot en corts o en les reunions del
seu estament, si no havien arribat a l’edat de vint anys. l’estament militar
formà un sol braç, bé que en el seu si hom pogués distingir tres categories:
magnats, nobles i cavallers. Eren convocats personalment pel sobirà i obligats
a assistir a les corts en compliment de llur deure de vassallatge.
La nissaga familiar dels Derrocada varen tenir nombrosos representants a
les Corts com Marcos de Llanza d’Alfou que va assistir a les Corts de Sant
Cugat l’any 1419, Jaume de Llanza i Derrocada que va assistir a les Corts del
1701 i 1705, Antoni de Llanza i Amell
que va assistir a les Corts del 1705.
Braç reial: Braç de les corts dels regnes de la corona catalanoaragonesa en el qual
s’aplegaven els representants de les ciutats i viles que depenien directament
del Rei. El 1283 es va constituir el braç de forma oficial formant part d’ell
12 ciutats, encara que amb el temps el nombre va créixer fins arribar als 58 (incloses les del Conflent i Rosselló a la
Catalunya Nord). Per la vegueria de Barcelona estava representada Vilamajor
juntament amb ciutats com a Barcelona, Mataró, Granollers, Cardedeu, Caldes de
Montbui, Terrassa, Sabadell, Palausolità i Moià).
Cadascuna d’aquestes ciutats o viles
tenia dret a tenir tants síndics o representants com volguessin, però a les Corts només tenia
dret a un vot. Els
representants en un primer moment eren escollits per elecció directa dels veïns
però posteriorment fou una facultat del Consell.
Els requisits per optar al braç reial: els síndics havien
de formar per els ciutats o viles amb dret a vot a les corts i que tinguessin
residència en la ciutat o vila que els representava, no eren admeses les subjectes a jurisdicció
eclesiàstica o senyorial, ser deutor de la generalitat, no treballar pel rei,
viure en territori català, no tenir penes condemnatòries i no haver tingut un
delicte de regalia.
Cada
any s’escollia un Síndic a Vilamajor entre els jurats sortints del sistema insaculatori.
Un exemple és en Perpunter el qual fou Síndic a les Corts del 1701.
Bibliografia
MORALES ROCA, Francisco Javier. Prócederes
habilitados en las Cortes del Principado de catalunya. Volumen 2