Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona 1905 – Pineda de Mar, Maresme 1997), fou un lingüista català, autor del “Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana” i de l'”Onomasticon Cataloniae”.
Per realitzar el seu treball va recórrer tot Catalunya fent un munt d’entrevistes a la cerca de dades etimològiques.
Tot seguit trobareu un esbós de la seva experiència a Vilamajor:

Subjectes:

1r. Ferroviari castellà prop de l’estació.

–Quin poble hi ha darrera d’aquella
carena?
–Vilamajor
–N’hi ha cap més?
–No en sé cap altre.

2n. Caçador jove del país en començar
la carena.

–Quin poble hi ha cap allí?
–Vilamajor.
–I més amunt?
–Sant Pere.
–De què?
–Sant Pere de Vilamajor.
–Aquell també és Vilamajor, doncs?
–Sí perquè aquest d’aquí és Sant
Antoni.
–I la Força on és?
–És el mateix que Sant Pere.

3r. Dona sola que collia bolets.
Respostes semblants.

4t. Nen que collia bolets prop del turó
de Can Ram i la seva mare (que intervé
després). Tots dos viuen a Sant Pere.

–Quin poble hi ha cap allí?
–Vilanova.
–Vilanova?
–(La mare). Sí allí hi ha Vilanova.
–I més amunt?
–Més amunt Sant Pere. Sant Pere de
Vilamajor.
–Nosaltres ens pensàvem que
Vilamajor era el de cap aquí.
–Si, aquest és Vilamajor però nosaltres
també en diem Vilanova. Ara que el
nom veritable és Sant Antoni de
Vilamajor.
–I la Força?
–És el mateix que Sant Pere, i moltes
vegades en diem la Força.

5è. L’home de can Blau
Mateixes respostes que els anteriors,
però recalcant que quan parlen entre
ells, de l’un en diuen Vilanova i de
l’altre la Força, però els noms
‘veritables’ són Sant Pere de Vilamajor
i Sant Antoni de Vilamajor.

–I quan dieu Vilamajor tot sol, quin
voleu dir?
–Volem dir Sant Antoni.
(…)

10è Dos homes que hi havia a
l’entrada de Vilamajor.

–Quin poble és aquest?
–Sant Antoni de Vilamajor.
–I aquell?
–Sant Pere.
–I la Força?
–És aquell; és com ho deien els vells i
ara diuen que serà el nom oficial,
perquè la República ho ha canviat.

11è Un home ben vestit que trobem a
dins de Vilamajor.

–Quin poble és aquell?
–Sant Antoni de Vilamajor.
–I l’altre?
–Sant Pere.
–I quan diuen Vilamajor tot sol, quin
volen dir?
–(Sense entendre la pregunta o no
volent contestar-la). A vegades les
cartes posen Vilamajor sense dir quin, i
aleshores, com que tots ens coneixem,
el carter ja sap, pel nom del destinatari,
si ha d’anar a Sant Antoni o a Sant
Pere